Translate

dimarts, 25 de desembre del 2018

Qui dia passa...

Des de LA MAÑANA us desitgem un 2019 ple de somnis



Podria dir-te, amiga, que aquest 2018 ha passat com un coet, que amb tants fets, notícies i esdeveniments se’ns ha escapolit tot un any entre els dits sense adonar-nos, però no és ben bé així. La intensitat amb la que l’hem viscut, només a Lleida, la vaig relatar ja al setembre, en deixar constància de com havien desaparegut en un tres i no res les principals cares institucionals del territori. 

dimarts, 18 de desembre del 2018

80 anys

Iniciem el 80 aniversari amb una exposició de portades al'IEI 

Demà passat, dijous, aquest diari complirà 80 anys, una fita remarcable per a un mitjà de comunicació i que ens converteix en una de les capçaleres més veteranes d’un país que ha viscut de tot en vuit dècades. A Lleida, és just esmentar-ho, només té quatre canes més que nosaltres Ràdio Lleida, curiosament el mitjà que em va portar a la ciutat. 

dimarts, 11 de desembre del 2018

Vies tallades

Avui recordem com van despullar el Museu de Lleida per la via del 155.
Fotografia: Selena García / La Mañana



La via eslovena per assolir la independència, amiga, va ser traumàtica es miri com es miri, però si ara es parla d’ella és perquè les pacífiques vies quebequesa i escocesa van ser tallades d’arrel pels mateixos que ara s’esveren contra la nova provocació del president-activista Quim Torra. 

dimarts, 4 de desembre del 2018

La Reconquista

Tenen propostes municipals i tot!


24 hores després de l’inici de la reconquista de Vox, amic, hi ha a qui li tremolen les cames, perquè en la seva intimitat saben que han alimentat la bèstia franquista a base de culpar els altres, que som els nosaltres als que cridaven A por ellos! 

dimarts, 27 de novembre del 2018

Mentides i ‘fakes’

Només Borrell va veure una escopinada que sembla tenir vida pròpia...
Foto: EFE


Amb la mania d’utilitzar anglicismes per ser més moderns, amiga, el ministre Josep Borrell s’ha estalviat que al costat del seu nom aparegui la paraula “mentida”, ja que com a molt hem parlat d’escopinada-fake per a referir-nos a la que es va inventar que li havia fet un diputat. Mentir és lleig i mantenir la fal·làcia es castiga per la gent tot i aquella famosa dita del cap de la propaganda nazi, Joseph Goebbels, que “una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat”. 

dimarts, 20 de novembre del 2018

43 20enes

Als franquistes a Madrid només els planten cara les activistes de Femen
Foto: EFE


Era massa petit, amic, com per a entendre la importància de la data d’avui fa 43 anys, més enllà de tenir un inesperat dia de festa a l’escola i de despertar un insospitat instint tafaner amb el què vaig aconseguir que els meus pares em compressin unes quantes publicacions al voltant de la vida i obra del general –que llavors no adjectivaven com a colpista ni dictador–. 

dimarts, 13 de novembre del 2018

Espanya sospira

Sobre l'obra del professor Xosé Manoel Núñez Seixas


Suspiros de España, amiga, és l’encertat títol del darrer llibre del gallec Xosé Manoel Núñez Seixas, doctor en Història Contemporània i especialista en els nacionalismes comparats a l’Europa del segle XX. Parteix el seu assaig d’una pregunta incòmoda: “Existeix el nacionalisme espanyol?”, i comença a descriure la història de l’espanyolisme entre 1898 (quan es perden les colònies d’ultramar) i 2018. 

dimarts, 6 de novembre del 2018

Danys col·laterals

Ha faltat la mínima empatia cap els que pateixen la injustícia


Em quedo, amic, amb la reacció de sincera indignació que els escrits acusatoris de l’Estat contra els presos polítics ha provocat entre aquells als que considerem moderats. Tenim al país una sèrie de veus respectables i respectades que en els darrers anys han predicat (al desert, diuen) una aproximació mal entesa com a tercera via al conflicte que sacseja Espanya, que no és altre que l’aspiració independentista a Catalunya. 

dimarts, 30 d’octubre del 2018

Transversalitat

Divendres a Alcoletge el públic va portar els ponents cap a
la interpretació més positiva del que han de suportar els propers mesos


En qüestió de dues setmanes m’han demanat presentar i moderar dos actes vinculats a l’estat d’ànim de l’independentisme, amiga, i he tingut dues sorpreses: la quantitat de gent que hi han aplegat i la transversalitat dels assistents. D’entrada, interpreto que el famós suflé no s’ha desinflat sinó que més aviat –si hem de seguir amb la comparació gastronòmica– tremola com una gelatina quan algú sacseja el plat: es mou com embogida però manté la fermesa estructural. 

dimarts, 23 d’octubre del 2018

Montse Oliva

52 anys no és edat per marxar


Diumenge de tristor, amic, en conèixer la mort de Montse Oliva, que els darrers anys exercia de delegada a Madrid d'El Punt Avui. 52 anys no és edat per marxar –tampoc no sé trobar l’edat en la què puguis donar per esmunyida del tot la vida–, però és una dada que t’interpel·la directament quan has compartit joventut i t’has rigut de tot. 

dimarts, 16 d’octubre del 2018

Com un mitjó

Amb només 100 al càrrec, Crespin és l'atoritat més veterana a Lleida


A lo tonto a lo tonto, amiga, José Crespin s’ha convertit en l’autoritat lleidatana més veterana, complint cent dies en el càrrec de subdelegat del govern espanyol. I és que des de l’estiu, al mitjó institucional de Lleida li han donat la volta total. L’última baixa ha estat el president de la Diputació, Joan Reñé, que plega –no sense oferir resistència– abandonat pels seus davant la gravetat de la investigació judicial que l’amenaça. 

dimarts, 9 d’octubre del 2018

Feixisme

El ressorgiment ultradretà torna a ser global.
Foto: 
Fa 9 h



VOX aplega 10.000 persones a Madrid, amic, el mateix dia que Jair Bolsonaro obté el 46% dels vots al Brasil –país que també va patir una dictadura–, la mateixa setmana que Matteo Salvini acusa la Unió Europea d’arruïnar Itàlia –com deia Mussolini de les democràcies a principis del XX– i el mateix mes que Madeleine Albright (la primera dona que va ser secretària d’estat dels EUA, amb Bill Clinton) publica el seu assaig Feixisme, un advertiment. És com per a estar preocupat, no? 

dimarts, 2 d’octubre del 2018

I ara, què?

Els estudiants de la UdL ahir van commemorar l'1-O
Foto: Tony Alcántara / La Mañana


He evitat aquest titular en el darrer any i mig, amiga, perquè la pregunta –de fet– no respon més que a un estat de desconcert, el mateix que va estar darrera les lamentables imatges de dissabte a Barcelona i la majoria de les accions dels CDR d’ahir. 

dimarts, 25 de setembre del 2018

El referèndum

El boicot dels 'piolins' va impedir el reconeixement
de l'1-O com a referèndum fora de Catalunya


A mi fer un altre referèndum, amic, no em molesta excessivament. Potser el moment per a debatre-ho no és el millor, just quan estem fent memòria –especialment gràfica– del que va ser l’1 d’octubre de 2017, però és gràcies a aquell exercici col·lectiu de radicalitat democràtica que una minoria a Espanya comença a veure’l com una sortida possible, des del reconeixement –amb la boca petita– que l’estratègia de la repressió político-judicial està enverinant les estructures del seu estat. 

dimarts, 18 de setembre del 2018

Europa ‘is different’

Valtònyc ahir, després del nou cop de la justícia europea...
Foto: ACN


Un altre cop a la justícia espanyola, amiga, i ja en van... Que un tribunal belga rebutgi l’extradició del raper Valtònyc per considerar que les lletres de les seves cançons no són cap delicte sinó un exercici de la llibertat d’expressió, hauria d’interpel·lar tots aquells demòcrates espanyols que en el darrer any s’han volgut empassar l’oli de ricí d’uns tribunals rancis per tal d’evitar que Catalunya decideixi si vol marxar o no d’aquesta Espanya. 

dimarts, 11 de setembre del 2018

‘Souvenirs’ al CV

Ahir li va tocar a la ministra de Sanitat: "No tots som iguals"...
Foto: Fernando Alvarado (EFE)



Sort, amic, que només tinc el títol d’una trista llicenciatura –que em va costar 10 anys de treure’m– i que el ritme de la feina mai em va permetre poder cursar cap màster... I ja és trist haver de fer aquesta confessió, perquè evidencia la limitació de la meva formació universitària, però m’alleugera saber que resto lliure de tota investigació sobre el meu currículum si en el futur ocupo un càrrec públic. 

dimarts, 4 de setembre del 2018

Kafkià

La caseta de Franz Kafka al Carreró de l'or, convertida en llibreria kafkiana


A la ciutat de Praga, amiga, cadascú pot trobar el seu raconet i jo aquest estiu vaig anar darrere les petjades de Franz Kafka (1883-1924). Amb una ment torturada pels complexos –dels quals en responsabilitzà l’autoritarisme inflexible del seu pare– i una obra salvada del foc pel seu amic Max Brod –el primer gran kafkià en incomplir les últimes voluntats de l’autor–, Kafka transforma les seves pors en literatura que transcendeix la persona, la ciutat i l’època. 

dimarts, 28 d’agost del 2018

Larrosa vs. Ros

Fèlix Larrosa demà serà investit alcalde de Lleida.
Foto: Selena García / La Mañana



De manera clara, amic, la militància del PSC va decidir ahir que Fèlix Larrosa sigui el successor d’Àngel Ros enfront de Montse Mínguez. Ja n’hi haurà setmanes per entrar a fons en les oportunitats i febleses de l’elecció i, sobretot, com es reforçaran o s’apaivagaran en funció de la gestió que faci de l’equip propi i dels acords que pugui mantenir o innovar amb la resta de grups municipals. D’entrada, demà Larrosa serà investit alcalde i, tal i com li va passar a Ros al 2004 respecte d’Antoni Siurana, ho serà amb més vots que el seu antecessor. Com pot ser això? et preguntes... 

dimarts, 21 d’agost del 2018

És Fèlix Larrosa

"Sóc Fèlix larrosa i sóc com sóc", manifestava diumenge.
Foto:  Selena García / La Mañana


15 dies de desconnexió, amiga, i em retrobo a la militància del PSC debatent entre els últims dies de vacances i les primàries per decidir la successió d’Àngel Ros pels mesos que resten i posar la cara al cartell electoral del maig vinent. De Montse Mínguez ja vam parlar fa dos #foradellocs, així que ara em centraré en l’altre candidat, que diumenge deia en una entrevista que “jo sóc Fèlix Larrosa i sóc com sóc”, mirant de diferenciar-se tant de Ros com d’Antoni Siurana, l’ombra del qual no deixa mai de planar sobre el palau de la Paeria. 

dimarts, 14 d’agost del 2018

La cara i la creu

Àngel Ros en el darrer ple municipal que va presidir.
Foto: Núria García / La Mañana


Sóc de vacances fora de Lleida, amic, i m’estic perdent uns dies mogudets a la política local, em diuen. En tot cas, tinc la sensació que dec aquest #foradelloc no a l’ambaixador del Regne d’Espanya a Andorra si no a qui ha estat el darrer alcalde. D’ell, i amb ell, vaig escriure el llibre Àngel Ros, cara i creu (Pagès Editors), en un moment en el qual –tot i les discrepàncies– podíem compartir una visió ideològica de la ciutat i la nació amb molts nexes comuns. Després va començar a jugar amb les paraules i els conceptes, en aquella època que el vaig batejar com el príncep equilibrista

dimarts, 7 d’agost del 2018

MM no és MB

Montse Mínguez, avui alcaldessa de Lleida en funcions.
Fotos: Selena García / La Mañana



Saps, amiga, que no tinc gaire confiança en aquells que expressen bones paraules i els hi costa molt traslladar-les a fets concrets. Allò dels fets i no paraules no deixa de ser un eslògan publicitari que, manta vegades, la realitat despulla. Una altra falca que m’arriba aquests dies és que Montse Mínguez no és Maria Burgués. 14 anys després, els socialistes de Lleida es troben de nou amb un alcalde (home) que marxa i deixa en funcions a la número dos (dona). 

dimarts, 31 de juliol del 2018

Va d’enquestes

Les enquestes publicades parlen d'un PP recuperat
de la mà de Pablo Casado
Foto: Lídia Sabaté / La Mañana


Ha tornat a passar, amic; aquest cap de setmana les enquestes publicades parlen d’un PP recuperat de la mà de Pablo Casado. Si Pedro Sánchez va ressuscitar d’entre els morts electorals el PSOE que acabava de guanyar una moció de censura, el popular fa ara el mateix després de defenestrar Soraya... amb bona part de l’equip ministerial que l’exvicepresidenta comandava en ser censurat. Què ens diuen, doncs, les enquestes? Que qualsevol canvi és ben valorat... mentre no n’hi hagi eleccions convocades a la vista! 

dimarts, 24 de juliol del 2018

L’OPA de la Crida

Fa dies que sóc en guàrdia davant el perill d'un excés de personalismes


Hi ha qui es sent cridat i qui no, amiga, al nou artefacte político-electoral posat en marxa per Carles Puigdemont. Confesso que fa dies que sóc en guàrdia davant el perill d’un excés de personalismes en l’immediat futur polític, i el cas del President cessat pel 155 és el més paradigmàtic, però no l’únic.  

dimarts, 17 de juliol del 2018

Postfranquisme

Un dels principis de la biologia també és preservar l'herència



Que alguns milers persones es puguin manifestar fent la salutació feixista davant el monument que enalteix la dictadura, amic, no em retrotreu al franquisme, sinó al què s’ha fet en els darrers 40 anys. És cert que els primers anys de la democràcia es van fer salts per superar el passat, però sota l’atenta mirada dels seguidors d’aquell que ho va deixar tot atado y bien atado. Cal no oblidar-ho i contextualitzar-ho. 

dimarts, 10 de juliol del 2018

A dues mans

"Que la teva mà esquerra no sàpiga què fa la dreta"


Extreta dels Evangelis, amiga, es va convertir en frase popular allò de “que la teva mà esquerra no sàpiga què fa la dreta”. Va ser escrita amb voluntat moralitzant i destinada a recomanar no fer publicitat dels actes de caritat, perquè aquell gest íntim perd el seu valor sincer en esbombar-lo. 

dimarts, 3 de juliol del 2018

Diàleg i trampa

Cunillera i Crespín prometen donar-li la volta a l'acció del PP...
Foto: Tony Alcántara / La Mañana


D’estrena a les institucions del govern espanyol a Lleida, amic, la paraula que més s’esbomba és la de “diàleg”, acompanyada d’una crida a la part citada a dialogar a no tornar a portar-se malament. El poden encotillar com vulguin: dins de la Llei, dins el marc de la Constitució, dins de... al temps que posen en valor el fet mateix de dialogar. 

dimarts, 26 de juny del 2018

Les manades

Formar part del sector més privilegiat de la meva societat
no m'obliga a sortir 'en manada' de defensar-me


Després de l’alliberament dels condemnats de La Manada em venen ganes de demanar perdó per ser home, amiga. Després del show muntat amb l’Aquarius, la Unió Europea i les contínues morts a l’estret de Gibraltar, em venen ganes de demanar perdó per ser blanc. Després del suïcidi d’un home a Cornellà quan la comitiva judicial que l’anava a desnonar li entrava per la porta (quatre cases més enllà d’on vaig viure els meus primers 10 anys de vida) em venen ganes de demanar perdó per mantenir la capacitat de pagar la hipoteca. 

dimarts, 19 de juny del 2018

Gestos

El gest de l''Aquarius' posa sobre la taula els grans defectes
humanitaris de la Unió Europea



N’hi ha per tots els gustos, amic, i pocs conciten una certa unanimitat. Tot i que la unanimitat en si mateixa no serveix per a res, sobta el nivell de crítica davant d’alguns. Que l’operació del vaixell Aquarius és un gest, és evident. I entenc que el nivell de credibilitat del mateix s’haurà d’anar confirmant poc a poc. 

dimarts, 12 de juny del 2018

La truita


El líder del PSOE es beneficia de que cap polític no fa res

Com si fos una truita, amiga, Pedro Sánchez li ha donat el tomb a les enquestes en cosa de 48 hores. És per a rumiar-se com es fan els sondejos, com es cuinen, com es titulen i com condicionen l’opinió pública. Els mateixos analistes que fa quinze dies ens explicaven que les tendències a l’alça de Ciutadans estaven més que consolidades són els que ara ens diuen que el seu creixement era feble. I aquells que fa dos setmanes demanaven hora al funerals dels socialistes avui diuen confiar en un canvi de cicle. 

dimarts, 5 de juny del 2018

Terra de ningú

Recordo a Borrell en la presentació de SCC a Lleida al 2014,
aplaudit per diputats i polítics del PP i Cs.
Foto: Lídia Sabaté / La Mañana



Ens queixàvem que el Govern Torra no té cap conselleria amb un polític lleidatà, amic, i va Pedro Sánchez i ens fot dos tasses amb Josep Borrell! (Aclariment: no parlo dels orígens –jo em presento com a lleidatà nascut a Barcelona– sinó de l’aposta vital; i amb tot el respecte, defenso el dret de la consellera Ester Capella a sentir-se barcelonina nascuda a la Seu d’Urgell i criada a la Pobla de Segur, faltaria més!) 

dimarts, 29 de maig del 2018

El dilema

La moció de censura es pot convertir en un arma de doble tall,
i el segon li talla el coll a ell


Pedro Sánchez s’ha llençat a la piscina, amiga, confiant que els altres li posin l’aigua. O s’hi ha llençat o l’han tirat –segons llegeixo en alguns confidencials que juguen amb fonts que diuen fiables–, ja que aquesta moció de censura es pot convertir en arma de doble tall, i el segon li talla el coll a ell. És més que evident que davant la sentència de la Gürtel, la manada de la corrupció, no cal esperar que M.Rajoy plegui sinó que s’ha de provocar la seva marxa de la política, i quan abans millor. 

dimarts, 22 de maig del 2018

La casita

Han convertit casa seva en moneda de canvi del seu lidertage



El problema no és la casita, amic, sinó allò que Pablo Iglesias i Irene Montero han volgut que signifiqui. I l’han convertit en moneda de canvi del seu lideratge a través d’una consulta a les bases del partit tan extemporània com algunes de les coses que s’han dit –a favor i en contra– d’aquesta operació hipotecària. Tots hem de viure amb les nostres contradiccions, deia Echenique –el de las “cajitas” per no parlar de referèndum l’1-O– per defensar els seus companys d’executiva. 

dimarts, 15 de maig del 2018

President Torra

No reduiré la seva trajectòria al 5% de les seves lletres...


No sé com ho farà, amiga, però d’entrada Torra és un president excel·lent per als que hem de titular en paper, tant lluny dels 10 caràcters de Puigdemont, que ens obligava a forçar totes les frases. Puc semblar frívol, però fins ara només he sentit frivolitats sobre ell –en contra i a favor– degut al baix nivell de discussió política al que hem caigut. 

dimarts, 8 de maig del 2018

Lleida: Maig 2019

Comencem la setmana de les Festes de Maig, pendents dels núvols.
Foto: Lidia Sabaté (La Mañana) 


Les Festes de Maig de Lleida, amic, resten marcades per les eleccions municipals cada quatre anys. Serà l’any vinent, contestes impassible... Totes les formacions estan ja amb el cap al 2019 i les enquestes que es diu que tenen. L’alcalde socialista, Àngel Ros, encara no ha desvetllat si la família i el partit li demanen que continuï i, el més important, quina és la seva decisió. 

dimarts, 1 de maig del 2018

Cinisme

Albert Rivera, al mateix nivell que aquell cartell d'Arran
davant el qual es va esquinçar totes les vestidures...


No ens hem d’amagar, amiga, que estem fins els dallonses  del cinisme que exhibeixen tant impúdicament aquells que només saben fer política porra en mà i provocant un estat d’opinió basat en el linxament del discrepant. Posa-li els noms que vulguis, hi ha un bon garbuix d’ells i elles, especialistes en fer-se la víctima davant una mà alçada que han provocat ells mateixos amb un cop de colze a l’esquena de l’altre. 

dimarts, 24 d’abril del 2018

Trastocats

Envien la policia a confiscar samarretes, bufandes i xiulets de color groc.
Imatge: @324cat


Estan enrabiats, amic, desquiciados, desnortats i cecs d’ira. Tan cecs que envien la policia a confiscar samarretes, bufandes i xiulets de color groc #LlibertatDExpressió a la final d’un partit de futbol que es celebra amb un espectacular llançament de confeti groc #LlibertatPresosPolitics. I és que, com conclou Josep Martí en el seu indispensable Cómo ganamos el proceso y perdimos la república (ED Libros), “l’Estat pot caure en la temptació, i ho farà, de sentir-se vencedor. És això una victòria? Segur?”. 

dimarts, 17 d’abril del 2018

‘Titulitis’

La preparació la dóna un paper timbrat?
Són col·leccionistes de papers adulerats...


L’escàndol del màster de la presidenta Cristina Cifuentes està obligant massa gent a revisar els seus currículums, amiga. I és que lluny de ser un anècdota, amenaça amb fer trontollar la forma com ens mirem els polítics. Molts de la meva generació vam ser els primers de les nostres famílies en accedir a la Universitat i tenir un títol que per als pares representava el somni d’haver encarrilat bé els seus fills, amb molt d’esforç, per uns camins per a ells absolutament impossibles. I només per això no puc suportar qui maquilla els seus mèrits. 

dimarts, 10 d’abril del 2018

Emperadors

Els nous emperadors de la llei apliquen les punyetes
al seu reial interès...


Els imperis, amic, cauen per la força putrefacta de la seva corrupció interna, que els impedeix fer front les colònies que s’afarten de l'ànsia recentralitzadora. Li podríem aplicar aquesta pauta històrica a la boutade de “l’imperi de la llei”, expressió convertida en mantra de qui està més pendent de la propaganda que es fa de la seva realitat inventada –per a res paral·lela– que de la realitat mateixa, amb tots els matisos ideològics que aquesta mateixa té. 

dimarts, 3 d’abril del 2018

Tempesta

Bob Dylan dona sobre l'escenari tot el que valen els seus 76 anys


Escoltar Bob Dylan en directe, amic, és una experiència que vius de manera diferent a qualsevol altre artista. Dissabte a la nit, al Liceu, vaig poder comprovar –una altra vegada– que els crítics dels mitjans encara no han aprés que el seu públic sap al que va, i ni esperen aquelles coses que són normals en d’altres cantants, i en les seves cròniques ressalten com a negatiu: No té empatia amb el públic, ni el saluda, ni li adreça una sola paraula, ni... 

dimarts, 27 de març del 2018

El codi penal

La violència no ajuda a fer repúbliques modernes.
Fotografia: Selena García


Estem retornant al passat, amiga, i no als violents anys 30 com alguns s’estan autoenganyant, sinó al 1978, quan l’objectiu de la ciutadania era recuperar les institucions i forçar la llibertat dels presos polítics... 

dilluns, 19 de març del 2018

Padrines i padrins

El Pacte de Toledo va ser un pegat
i s'han petat la guardiola de les pensions.
Foto: Núria García / La Mañana


Estan revoltats, amic, totes les persones que viuen del sistema de pensions. Lluny del rebuig simple a la missèrima pujada del 0,25% que els hi ha aprovat Rajoy, les seves reivindicacions són un altre front obert que posa en qüestió la qualitat del suposat Estat social i democràtic de dret que propugna l’article primer de la Constitució de 1978. 

dimarts, 13 de març del 2018

Desconcert

La trencada de corda de Salvadó el perseguirà,
donant per vàlida la filtració interessada.


En uns temps de sobreinformació per totes les bandes, amiga, és comprensible l’estat de desconcert generalitzat que traspua la societat. Fent un símil musical segurament molt mal trobat, és lògic que no n’hi hagi concert perquè aquí tothom desafina, hi ha qui toca el violí amb guants de boxa i qui li importa un rave la partitura que se suposa li toca interpretar. 

dimarts, 6 de març del 2018

La vaga és dona

Una vaga és passar de la reivindicació simbòlica
a una acció ideològica...



Com li explico a la nostra amiga comuna de columna, amic, que no necessito dir-me feminista per a no comportar-me com un masclista? Per a demà-passat està convocada una vaga feminista i les veus crítiques s’han aixecat per la banda d’elles, precisament. 

dimarts, 27 de febrer del 2018

Desproporcionat

"Quantes vegades pot un home girar el cap,
fingint que ell no veu?" Pregunta pels benpensants...


Es preguntava Bob Dylan, amiga, quant de temps han de volar les bales de canó abans que siguin prohibides per sempre? Quants anys pot la gent existir abans que li sigui permesa la llibertat? Quantes orelles ha de tenir un home abans que pugui  escoltar a la gent plorar? A aquelles preguntes, quina resposta és al vent, li podem sumar: Quantes vegades una acció ha de ser considerada “desproporcionada” perquè els benpensants aixequin la veu contra la injustícia? 

dimarts, 20 de febrer del 2018

Salmeron

La democristiana Rosa Mari Salmeron va passar-se ahir
del grup de CiU al govern de Ros.
Fotografia: Selena García / La Mañana


Els que tenim memòria perquè ja som vells, amic, associem el binomi Antorn-Arbonès a la nefasta pràctica del transfuguisme. Ahir la seva ombra es va tornar a projectar sobre la Paeria. També un mes de febrer, de 1989, aquests dos –el primer, edil del Grup Independent Freixes i de CiU el segon– van abandonar els seus grups, llavors al govern, per facilitar a Antoni Siurana la recuperació de l’alcaldia a l’abril a través d’una moció de censura en la que va gaudir d’un vot fantasma de més. 

dimarts, 13 de febrer del 2018

Dimarts 12+1

De l'època en que el món de la faràndula guiava el pas de la societat,
el groc va quedar tacat de mala sort;
ara el pas el marquen els togats de negre...


Som pocs donats a les supersticions, amiga, però les manies sobre els malastrucs crec que encara no estan en la llista de les 155 coses que et poden portar davant un jutge perseguidor de la modalitat tunejada del delicte d’odi... A no ser que decideixis fer del groc el teu color preferit. De fet, fins ara només estava vetat dalt dels escenaris per allò que Molière va sortir pràcticament en coma de les taules mentre representava El malalt imaginari

dimarts, 6 de febrer del 2018

El verb de l’odi

En la impunitat de les faltes de respecte de les autoritats
està l'origen dels que destil·len odi des del seu mòbil
Foto: 
Shutterstock


Al principi va ser el verb, amic, després verbalitzar el nom en va de l’innombrable i acabem escampant odi escopinant les paraules de les maneres més barroeres que es poden imaginar. D’aquest to bíblic, aclarir que la meva referència sempre és la relectura atea que en fa José Saramago: No cal que ens estimem els uns als altres, és necessari que ens respectem. I fa falta tant de respecte... 

dimarts, 30 de gener del 2018

Periodistes, malgrat tot

El professor Jaume Fabre descriu l'època de la censura prèvia


És del tot impossible llegir alguna cosa del passat sense tenir present tot el que ens envolta, amiga. Fa uns dies, el regidor de la CUP Pau Juvillà deia que és un bon moment per a rellegir les Cròniques de Manuel de Pedrolo, les colonials i les d’una ocupació, que són els articles periodístics dels 80 en què descrivia l’evolució de la Transició amb una llibertat de verb difícil de trobar avui en dia. 

dimarts, 23 de gener del 2018

Dolors Sistac, en la memòria

Va caminar per la vida amb pas ferm però, al temps, procurant no trepitjar l'altre


Ens ha deixat la Dolors Sistac, amic; una notícia que dol en tant Lleida perd un referent i jo una referència personal. Va ser lluitadora perquè li va tocar viure temps de lluita i no volia mirar cap a un altre costat. Dona en un ambient d’homes, defensora del català en un país que tenia prohibit utilitzar-lo i renovadora de l’ensenyament en un moment en què l’adoctrinament era la tècnica imposada. No es va arronsar i va caminar per la vida amb pas ferm però, al temps, procurant no trepitjar l’altre. I tot això combinant l’orgull pel que havia construït amb una estranya modèstia que et deixava palplantat. 

dimarts, 16 de gener del 2018

El club corrupte

El que reparteix juga amb l'avantatge que entre punta i punta
de la canonada sempre hi ha fuites d'aigua.


Formalment, amiga, Convergència ha entrat ja a la lliga dels partits polítics amb sentències condemnatòries per corrupció, un lamentable club que va obrir al seu dia el PSC (amb els cas Filesa) i en la qual va ingressar Unió Democràtica (cas Turisme) i està a la porta esperant el PP –per ara– amb les diferents variants de la Gürtel-Bárcenas. Més enllà dels robatoris personals, aquests comportaments evidencien trames organitzades per a beneficiar una estructura de poder que acaba fagocitant el poder mateix.