Els que només es dediquen a mirar

Jo el que vull mirar és com la meva papereta entra en una urna.

Camí de l’1 d’octubre, amiga, encara haurem de veure titulars de tots els colors. En aquest joc del mocador que descrivia fa uns quants #foradellocs, sobiranistes i unionistes van acumulant errades que beneficien l’altre equip, però ara comencen a cobrar un cert protagonisme aquells que han decidit que el seu paper és només mirar com el mocador va canviant de mans. 

El 18 de juliol i Primo de Rivera

El magnífic llibre de Josep Varela sobre Felip Solé
conté una potent reflexió sobre el mal de la dictadura de Primo de Rivera

Hauria de parlar d’aquesta data, amic, inici d’una cruenta guerra que va parir el règim feixista més llarg en la història d’Europa i dia en què es presenta una demanda contra la Paeria per mantenir alguns noms als carrers. Però en lloc del general Franco en vull parlar d’altre mal militar, Miguel Primo de Rivera, que va donar un cop d’estat al 1923 –amb l’aquiescència del rei– i va mantenir la seva dictadura fins al 1930. Generals que es revolten contra el poble al qual han de servir!, t’indignes... 

L’Eix Gastronòmic

Les franquícies canviarien d'ubicació i es podria intentar una proposta
original en aquell tros de ciutat anomenat ara Eix Comercial.
Foto: Carrefour

Ara em passaré de frenada, amiga, però començo a tenir la intuïció que tampoc no li aniria tan malament a la ciutat la construcció del megaprojecte de Carrefour i la posada en marxa dels altres dos centres comercials previstos a Torre Salses i Vallrufea. Ni a la ciutat ni al comerç local, si entenem aquest com les botigues que encara mantenen la marca i la propietat d’abans de la irrupció de les franquícies. 

El joc de “el pañuelo!!!”

Avui ens explicaran els ets i uts del referèndum de l'1O

Ignoro, amic, quina és la denominació en català d’aquest joc infantil, però quan jo el jugava, en una llunyana –en el temps– Cornellà era “El Pañuelo”... La cosa anava així: Al mig es posava un –o una– amb un mocador agafat pels dits de la mà estesa cap endavant. A dreta i esquerra, els dos equips en tensió. Al crit de “Pañuelo!!!” de cada equip sortia un membre corrent cap el mig amb un objectiu molt simple: agafar el mocador i tornar al grup sense que el contrari t’enxampi.