Mobilitzats

Ha desaparegut la sensació que no existeix temps
entre el moment que es produeix un fet i es percep com a notícia

Recordo el primer telèfon mòbil que vaig tenir a les mans, amiga, aquell matalot amb bateria de cotxe que –en l’època de ràdio– ens permetia entrar en directe abans que ningú altre. Però no el podíem utilitzar més que en casos d’emergència, perquè el facturón que ens clavava Telefònica era d’infart. 

La postmentida

Vivim l'època de la postveritat, que deu ser com dir de la postmentida

No crec ni en l’objectivitat ni en la veritat, amic; allò que certament valoro és l’esforç per objectivar al màxim aquelles informacions que al final consensuarem que són veritables o poden ser verídiques. Dia sí i dia també ens bombardegen amb això que vivim l’època de la postveritat, que més o menys deu de ser com dir de la postmentida. 

La Tanit i el Jordi

La Tanit i el Jordi han regresat a Lleida
després de mostrar la Seu Vella arreu el planeta.
Foto: Núria García / La Mañana

Jo no tinc memòria de Lo Castell, amiga, ja que quan vaig arribar a Lleida, la Seu Vella era la Seu Vella. Obro parèntesi: Darrerament li he fotut un petit mal de cap a en Joan-Ramon González, el president dels Amics, en preguntar-li quan i qui la va anomenar “vella” per primera vegada. Ho està confirmant. Parèntesi tancat. 

El banc dels acusats

Només els encegats en black no voldran veure la diferència entre aquests acusats i Millet o Montull o els jutjats Bárcenas, Urdargarín, Rato i Cristina de Borbón o el condemnat Matas...

Cop a l’independentisme del 3%. Aquesta ha estat, amic, la idea-força de la darrera acció policial, a les portes del judici per l’acció política del 9N, contra una trama investigada per corrupció en la Generalitat. Algú s’ha plantejat alguna vegada titular alguna cosa així com “Cop a l’espanyolisme dels sobres i les targetes negres” per referir-nos a les trames Gürtel, Bankia o Bárcenas?