Espanya sospira

Sobre l'obra del professor Xosé Manoel Núñez Seixas

Suspiros de España, amiga, és l’encertat títol del darrer llibre del gallec Xosé Manoel Núñez Seixas, doctor en Història Contemporània i especialista en els nacionalismes comparats a l’Europa del segle XX. Parteix el seu assaig d’una pregunta incòmoda: “Existeix el nacionalisme espanyol?”, i comença a descriure la història de l’espanyolisme entre 1898 (quan es perden les colònies d’ultramar) i 2018. 

És d’aquelles lectures estranyes, en les quals veus negre sobre blanc algunes idees que m’havien rondat pel cap però que algú les sap sistematitzar, posar en context i explicar de manera entenedora. La seva aportació documentada és especialment rellevant pel que fa als intents de PSOE i PP en les darreres dècades de donar contingut a un sentiment d’orgull de pertinença a Espanya que no siguin només accions de reacció contra els nacionalismes subestatals o perifèrics. 

Més interessant es torna quan entra a analitzar les actuals propostes de Ciutadans i Podemos, còpies més o menys remasteritzades de l’aznarisme i el felipisme que es queden només amb la música però sense assumir del tot la lletra. Serà perquè un dels símbols, la Marxa Granadera convertida en himne, només pot ser taral·larejat... O sospirat, si es tracta dels nostàlgics dels 40 años de paz. És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 13 de novembre de 2018