El referèndum

El boicot dels 'piolins' va impedir el reconeixement
de l'1-O com a referèndum fora de Catalunya

A mi fer un altre referèndum, amic, no em molesta excessivament. Potser el moment per a debatre-ho no és el millor, just quan estem fent memòria –especialment gràfica– del que va ser l’1 d’octubre de 2017, però és gràcies a aquell exercici col·lectiu de radicalitat democràtica que una minoria a Espanya comença a veure’l com una sortida possible, des del reconeixement –amb la boca petita– que l’estratègia de la repressió político-judicial està enverinant les estructures del seu estat. 

No hi ha res a negociar, ja vam votar!, m’espetegues... I ho respecto, però el boicot dels piolins va impedir el reconeixement fora de Catalunya d’aquella jornada com a un referèndum vinculant, i aquesta dada no la podem obviar malgrat el context. No es tracta només de fer República, sinó que te la reconeguin. 

Per això, primer s’ha de treballar per establir les garanties del tal referèndum acordat, que passarien per: 1) Retirada de totes les acusacions injustament sostingudes per la Fiscalia. 2) Investigació seriosa de l'Operació Catalunya muntada des de les clavegueres de l’estat. 3) Alliberament dels presos i tornada dels exiliats. 4) Pactar les preguntes. I 5) Pactar les conseqüències en funció de quina opció guanyi. En absència de repressió s’ha de poder parlar de tot... És dimarts, comencem la setmana recordant l’1-O;)

Article publicat al diari La Mañana el 25 de setembre de 2018