Translate

dimarts, 24 de setembre del 2019

Últim #foradelloc

He compartit una experiència única amb una bona colla tafanera,
a partir d'ara m'hi sumaré a un altre projecte professional


La d’avui no és una columna, amiga, és un particular punt-i-a-part als cinc anys més intensos de la meva carrera. Acostumo a fer la broma que de LA MAÑANA m’he marxat tres vegades i he tornat quatre, i avui empato aquest particular rànquing per tal d’emprendre d’aquí uns dies un nou projecte professional que, com m’acostuma a passar, també serà un repte de vida. Però d’això ja s’en parlarà. 

Avui toca comunicar que li traspasso les regnes d’aquestes pàgines a un bon amic i millor periodista, en Francesc Guillaumet, que sabrà gaudir tant com jo ho he pogut fer del suport, la comprensió i la implicació d’un equip humà que comença amb na Conxi Romeu –qui us obrirà amb un somriure la porta de la nova seu del diari– i acaba amb en Jordi Solana –qui ocupa el despatx més al fons, el dels mals de cap–. Pel mig, una bona colla tafanera amb ganes d’explicar el millor que sabem tot allò que algunes vegades veiem i altres vegades ens expliquen. 

No crec que el periodisme sigui el millor ofici del món –el meu pare forner i el meu fill mecànic us serien més útils que un plumilla– però no tinc dubtes que m’he fet millor persona gràcies als esforços còmplices que hi ha darrera de cada pàgina cada dia de cada mes de cada any viscuts aquí dins. 

Per la resta, disculpes pels meus errors. És dimarts, comença la última setmana d’aquesta experiència única;)

Article publicat al diari La Mañana el 24 de setembre de 2019

dimarts, 17 de setembre del 2019

Tsunami econòmic

Faríem bé de fer cas els aessessors econòmics de Merkel


Tots els semàfors econòmics són en groc, amic, alertant que se’ns ve a sobre un tsunami econòmic de les dimensions d’aquella primera onada de 2007. Oficialment es parla de “signes de desacceleració”, tot i que a Alemanya –motor econòmic europeu– ja donen per descomptada aquesta fase per parlar “d’auguris de recessió”. 

dimarts, 10 de setembre del 2019

Diada i unitat

Generalitat, Diputació i Paeria van celebrar ahir la Diada a Lleida
Foto: Tony Alcántara / La Mañana



D’entrada, amiga, deixar clar que, més enllà de l’habitual polèmica sobre si el Roser o la Seu Vella, no m’agrada que demà, Onze de Setembre, la ciutat de Lleida no tingui commemoració oficial de la Diada Nacional. Es va decidir fer un acte unitari –de Generalitat, Diputació i Paeria, sense el Consell Comarcal del Segrià– ahir, 9 de setembre, amb la presència del president Quim Torra, i deixar passar l’Onze de Setembre a la capital com si fos un diumenge qualsevol des del punt de vista institucional. 

dimarts, 3 de setembre del 2019

Monocolor

El document que avui presentarà serà més un esborrany
de programa electoral que de govern


Entendries, amic, que després de les Municipals Miquel Pueyo hagués plantejat el govern de la Paeria sense que entressin ni Toni Postius ni Sergi Talamonte? I més tenint present que el republicà tenia garantida l’alcaldia sí o sí, en haver estat la llista més votada, a no ser que altres 14 haguessin proposat un nom alternatiu. 

dimarts, 27 d’agost del 2019

El diàleg i els galls

Posats a escenificar, que pugin a una tarima
i s'enfrontin en una batalla de galls hip-hop



Per a Plató, amiga, el diàleg no era més que una eina, un sistema, per a fer avançar el coneixement mentre que avui en dia està considerat com el punt culminant de qualsevol estratègia. Quan algú amb poder apel·la al diàleg em recorda la dita aquella del savi, el dit i la lluna, i mai com ara hi ha tanta gent pendent d’un dit! 

dimarts, 20 d’agost del 2019

Amb el peu canviat

El govern va de relliscada en relliscada amb la tragèdia de l'Open Arms



Quan perds el pas, amic, després toca fer un salt per recuperar el ritme de la marxa però la resta del camí és una tortura ja que estàs més pendent de no tornar a equivocar-te que compassar-te, i et sents vigilat pels que estaran atents a senyalar-te la següent relliscada. I així no hi ha manera d’anar bé. 

dimarts, 13 d’agost del 2019

Sempre jove

De quan els joves podíem comprar llibres... I discos i vivíem...


La joventut és una malaltia que es cura amb l’edat, em deien, amiga, quan lluïa una incipient barba rossa. Una vegada suposadament guarit de la patologia, vull tornar a ser jove... Però en les condicions aquelles que, vistes a ulls d’ara, van ser de luxe tot i que no ens ho podíem ni imaginar. 

dimarts, 6 d’agost del 2019

‘A río revuelto’...

Escombraries deixades pels CDR a les portes del PDeCAT i ERC a Balaguer
Fotos: @CDRCatOficial


Seré bastant previsible, amic, però l’ambient entre les forces polítiques de l’espai sobiranista s’està tornant cada dia més irrespirable. L’acció d’ahir dels CDR –deixant escombraries a les portes de les seus d’ERC i el PDeCat– el va transformar fins i tot en pudent.  

dimarts, 30 de juliol del 2019

Això s’acaba a BCN

Sant Boi: Tot el trànsit de sortida col·lapsat...


Sentia ahir, amiga, que l’espècie humana ja ha esgotat les reserves naturals previstes al planeta per a tot l’any, de manera que a partir d’avui ja comencem a gastar les previstes per a l’any vinent, en un cercle perillosament viciós en el que cada dia que passa ens anem ofegant una mica més. Vist des de Lleida –parafrasejant el company de pàgina dels dimecres Marc Cerón– hem de fer un cert exercici d’imaginació per a entendre la crueltat d’allò que ens expliquen sobre la contaminació a les ciutats. 

dimarts, 23 de juliol del 2019

Acabi com acabi

Un PSOE que està basant l'èxit del seu futur govern
en la rendició del líder del seu soci preferent



El final justifica els mitjans, amic,  o bé està allò que bé acaba són frases que ajuden a passar els mals tràngols de tota negociació amb el contrari per a encetar un projecte comú. És cert que, al final, acabem valorant més el resultat que el procediment en sí mateix, però estaria bé no oblidar que cada passa donada a contracor del suposat soci abona el cuc de la discòrdia que apareixerà, no ho dubtis, en un moment o en un altre convertit en el drac de la polèmica. 

dimarts, 16 de juliol del 2019

Desorientats

Un cop d'ull a les darreres vinyetes de l'Ermengol
dóna a entendre la magnitud de la falta d'enteniment


Uns dies fora de lloc de veritat, amiga, i ho trobo tot més desorientat del que ho havia deixat. Només cal donar un cop d’ull a les darreres vinyetes de l’Ermengol per a entendre la magnitud de la falta d’enteniment que protagonitza aquests dies la vida política, i no només al món independentista. 

dimarts, 9 de juliol del 2019

Llegir a l’estiu

Puc fer girar tot un mòn inabastable al voltant de Charles Dickens


Fa anys que per a mi l’estiu és sinònim de llegir Charles Dickens, amic, una tradició que vaig iniciar com comencen totes, quan un dia te n’adones que has sistematitzat una pauta, ves-te’n a saber perquè. Amb el pas del temps, esgotada la primera lectura de la seva llarga bibliografia, vas a les relectures, que et tornen a sorprendre perquè gaudeixes de detalls secundaris ja fora de l’angoixa de resseguir la trama principal i t’endinses en l’altra part de les tradicions: buscar coses relacionades, inspirades o directament copiades en ell. 

dimarts, 2 de juliol del 2019

‘Purgatori’

La novel·la ha guanyat el X Premi Crims de Tinta




En David Marín, amiga, forma part d’aquella part dels professionals de la comunicació al que la crisi del model de negoci dels mitjans clàssics ha deixat injustament desubicat. Uns es dediquen a posar els seus coneixements en benefici d’assessories, altres es donen a la beguda i en Marín s’endinsa cada vegada més en uns personatges que ja va perfilar en la seva primera novel·la, Mala lluna, uns Mossos d’Esquadra de Balaguer que ara es veuen embolicats en una trepidant trama a Purgatori, obra amb la que ha guanyat el X Premi Crims de Tinta. 

dimarts, 25 de juny del 2019

Tripartit

Com acostuma a passar, l'Ermengol l'encerta més que jo...



Sense l’ànim que ningú vegi una mena de #pressingComú, amic, no encerto a trobar on poden ser els problemes perquè l’assemblea d’adherits del Comú de Lleida pugui votar avui en contra de formar part del govern tripartit a la Paeria que han dissenyat ERC, JxCat Lleida i el propi Comú. 

dimarts, 18 de juny del 2019

Un que sobra

Miquel Pueyo rep la vara de Paer en Cap sota l'atenta mirada
de Fèlix Larrosa i el bust de Juan Carlos I
Fotografia: Selena García / La Mañana


Em faig ressò, amiga, dels missatges que aquests dies critiquen una presència al Saló de Plens de la Paeria que molesta, que sobra, que demanen jubilar. No és cap regidor ni assessor ni director d’equipament: és el bust del rei emèrit Juan Carlos I, que ocupa un raconet just al costat de la porta que connecta, al fons, el saló amb l’anomenada alcaldia protocol·lària, el despatx on es reben formalment les visites institucionals, i on estan ubicats els quadres oficials del president de la Generalitat i el cap de l’Estat. 

dimarts, 11 de juny del 2019

15 de juny

Miquel Pueyo, abans de ser alcalde, presidirà la mesa d'edat...
Foto: Lídia Sabaté / La Mañana



En cinc dies, amic, el Saló de Plens de la Paeria serà la seva segona casa per a 19 dels 27 regidors electes el passat 26 de maig a la ciutat de Lleida. Fa quatre anys, la renovació va ser de 17, i a més en aquesta ocasió s’incrementen les dones respecte el mandat anterior, passant de 10 a 13, a un de la majoria absoluta i amb l’afegitó que tots els grups municipals s’han feminitzat, ja que el Comú i la CUP eren tot homes, això sí, parlant en femení... 

dimarts, 4 de juny del 2019

12 de juny

Dels quatre edils que no repeteixen, avui en parlo
dels dos de les puntes: Juvillà i Vilella.
Foto: Selena García / LA MAÑANA


En un marc més institucional que la cafeteria d’un bar, amiga, ahir es van encetar de manera formal les negociacions per a configurar el nou govern de la Paeria entre els tres grups que poden reeditar un nou tripartit municipal: ERC, JxCat Lleida i el Comú de Lleida, amb l’objectiu primer d’investir el republicà Miquel Pueyo el proper 15 de juny. 

dimarts, 28 de maig del 2019

El malson de Ros

Montse Mínguez, mà dreta de Ros, consola Fèlix Larrosa
en una trista nit electoral.
Foto: Núria García / La Mañana


Si alguna cosa li feia patir les nits de campanya a Àngel Ros era el malson de ser el socialista que perdés l’Alcaldia de Lleida per al PSC, amic. Era una obsessió, i ara, des d’Andorra, veu com li ha passat al seu successor, Fèlix Larrosa, que per 81 vots ha fet perdre el partit d’Antoni Siurana la primera posició en les Municipals que defensaven des del 1978 al Saló de Plens de la Paeria. 

dimarts, 21 de maig del 2019

Catorze

Última instantània dels 27 regidors de l'Ajuntament de Lleida
que han finalitzat el mandat que es va iniciar ara fa quatre anys.
Foto: Ajuntament de Lleida


És el número de regidors que garanteix la majoria absoluta a la Paeria, amiga, i qualsevol altre xifra inferior que es doni a les eleccions de diumenge és sinònim de pacte. De fet, hi ha hagut més governs de coalició a l’Ajuntament de Lleida que el que diu la propaganda: Dels 11 executius en 40 anys, només 5 ho han estat en majoria absoluta del PSC (tres d’Antoni Siurana i dos d’Àngel Ros). 

dimarts, 14 de maig del 2019

Control d’hora

Premiar el fet d'estar al lloc de treball
independentment de la feina que hagi fet



En set anys treballant a l’Administració, amic, un dels meus principals cavalls de batalla era contraprogramar l’obsessió malaltissa pel control horari. Venint de l’empresa privada –i especialment per les incontrolades redaccions periodístiques–, això de fitxar ho he tingut associat sempre a qui premia el fet d’estar al seu lloc de treball independentment de la feina que hagi fet. 

dimarts, 7 de maig del 2019

El ‘cachondeo’

"Que abandonin tota esperança els que creguin
que ens venceran retorçant el dret"
escrivia @KRLS adjuntant la imatge


Intento comprovar què no he escrit fins ara sobre la justícia espanyola, amiga, i arribo a la conclusió que difícilment es pot superar aquella màxima elevada a categoria d’incunable imprès a foc sobre pedra per Pedro Pacheco, alcalde de Jerez de la Frontera, al 1985: “La justicia es un cachondeo”. 

dimarts, 30 d’abril del 2019

‘Váyase’


Assumir respponsabilitats, en política, inclou la dimissió
Foto: @cayetanaAT


Assumir responsabilitats per la derrota, amic, no és només posar carona de corder degollat davant la premsa i enviar-se paraules més o menys rotundes. En política, assumir responsabilitats és saber conjugar aquell verb que sembla que ha desaparegut dels diccionaris (no, no faré la broma fàcil sobre la marca...) que hi ha a les seus dels partits: dimitir. 

dimarts, 23 d’abril del 2019

Carta de la presó

El pres polític i candidat Jordi Turull fa campanya
amb la seva llibertat restringida.
Foto: Míting de  a la Seu d'Urgell 



Amb sorpresa, amiga, he rebut una carta “en mà” des de Soto del Real signada pel pres polític i candidat de JxCat per Lleida Jordi Turull. Amb emoció l’obro i em quedo palplantat amb les primeres paraules: “Abans de res, disculpa la gosadia d’aquesta carta. M’hagués agradat poder-ho fer personalment però la meva situació d’empresonament m’ho impedeix”. Gosadia? En Turull trenca els murs per transmetre’m allò que els altres candidats ja han fet, sigui amb un cafè de pel mig o una ràpida encaixada de mans: els seus motius per encapçalar la llista electoral. 

dimarts, 16 d’abril del 2019

Un del poble

Poc més es pot afegir a Forges...



Cada vegada em costa més entendre els antipolítics, amic,  aquells que ho arreglarien tot sense cap responsable electe a les administracions i s’agafen a falsos genèrics per a justificar-se: Tots menteixen, només els interessa la seva cadira, cobren un potosí per a no fer res, els problemes els generen ells, són una olla de grills, a la política només es dediquen els que han fracassat en la seva carrera... 

dimarts, 9 d’abril del 2019

Vèncer enquestes

Són una foto fixa amb dos problemes: massa indecisos
i cada vegada és més difícil localitzar el vot jove


El primer objectiu en l’inici de tota campanya electoral, amiga, és mirar de girar la truita que t’han cuinat les enquestes, et vagin bé o malament. Si et són favorables has de procurar de fer veure que no és així, ja que el risc que tens és que una part del teu votant –segurament aquell que es plantaria davant l’urna amb una pinça al nas– es quedi a casa donant per segura la teva victòria. Si t’auguren una pèrdua de suports has de procurar de fer veure que no és així, ja que el risc que tens és que una part del teu votant –segurament aquell que dubta entre tu i un altre del mateix espectre ideològic– jugui a cavall guanyador, per allò que a ningú li agrada quedar la nit electoral entre els perdedors. 

dimarts, 2 d’abril del 2019

Sang política

Una trepidant trama policíaca i política escrita a quatre mans



Mana la tradició, amic, que quan s’ajunten un polític i un periodista acaba esbudellat un candidat, regidor o alcalde. En Pau Juvillà i David Marín han portat al límit aquesta màxima amb el seu llibre a quatre mans, Primàries de sang (Pagès Editors), en el què converteixen la Paeria de Lleida en l’escenari d’assassinats més interessants que els criminals plens d’aquest mandat. 

dimarts, 26 de març del 2019

Per a no oblidar

El llibre de Teresa Ibars és una delícia en uns temps en què
el darrer tuit et fa perdre la memòria dels cinc minuts anterios
 


Has llegit l’ultim llibre de la Teresa Ibars, amiga? Atlas de l'oblit (Pagès Editors) és una delícia en uns temps en els què el darrer tuit et fa perdre la memòria dels cinc minuts anteriors. Convertint en luxe el seu ofici d’arxivera i amb l’anim de guanyar-li la partida al maleït alzheimer del pare –que et fa estremir en les primeres pàgines–, el llibre és un acurat elogi d’una infantessa innocent en l’Aitona rural que anava creixent a ritme del desarrollismo franquista recreant una galeria de personatges tant apassionants com sorprenents. 

dimarts, 19 de març del 2019

El llaç groc

Un llaç groc sense final, la proposta d'Ermengol



A l’amic Ermengol sembla ser que li ha anat bé que li posessin en ordre el desgavell que tenia a les artèries, amic, i que la sang renovada –ressuscitada, diria ell– li rega perversament un cervell que bull desbocat. Des de fa uns diumenges ha reprès l’espai central d’aquesta pàgina de manera setmanal com a vàlvula d’escapament a tant repòs i vida sana imposada pels metges als quals ara adora. 

dimarts, 12 de març del 2019

Candidatures

Tots a corre-cuita per arribar al 28-A


Quatre pinzellades, amiga, al voltant de les notícies que anem coneixent sobre com les diferents formacions estan bastint a corre-cuita les seves llistes per les eleccions sobrevingudes del 28 d’abril.

dimarts, 5 de març del 2019

Trenta anys

Al dia després d'arribar a Lleida, l'aigua tornava a la Font del Jan



Avui fa trenta anys que vaig arribar a Lleida, amic, una ciutat en la qual he viscut molts més anys que en la meva vila natal, raó per la qual ja fa temps que dic allò que sóc un lleidatà nascut a Barcelona. De fet, més ponentí que els meus fills, que ho són perquè els seus pares van decidir parir-los aquí, mentre que la Carmen i jo vam optar voluntàriament per fer vida en una ciutat que en aquells temps només tenia dos ponts, la Seu Vella mantenia pedres disperses pel claustre i els plens municipals s’iniciaven a les vuit del vespre. 

dimarts, 26 de febrer del 2019

Dos exilis

Sánchez va reivindicar els vençuts pel feixisme.
Foto: ACN



Pedro Sánchez a Cotlliure i Inés Arrimadas a Waterloo, amiga: queda inaugurada la campanya electoral a les Corts Generals espanyoles amb visites a l’exili. El provocat per la Guerra Civil a finals dels 30 del segle passat, un, i l’originat per la Causa General contra l’independentisme català a finals dels anys 10 del segle XXI, l’altre. Han estat visites paral·leles i divergents, però tenen en comú fabricar el primer referent ideològic que haurà d’impregnar el debat general a partir d’avui. 

dimarts, 19 de febrer del 2019

En campanya

Pedro Sánchez avança les eleccions amb un programa
en forma de Pressupost 'interruptus'



Com si els darrers mesos no hagin estat dominats per una campanya preelectoral descarada, amic, ara entrarem en una megacampanya oficial, que començarà amb els comicis generals del 28 d’abril i s’encadenarà amb els de les Europees, Autonòmiques i Municipals del 26 de maig. I és que és bastant possible que aquestes darreres es produeixin en mig d’una incerta negociació per a formar govern a Espanya, que a hores d’ara podem albirar que necessitarà de coalicions per la dreta o l’esquerra amb la mirada posada en Catalunya. 

dimarts, 12 de febrer del 2019

Dues fotos

La foto de diumenge: les tres dretes juntes.
La foto d'avui serà la banqueta dels acusats.
Foto: Fernando Villar (EFE)



En tres dies, amiga, haurem tingut dues de les fotografies que millor expliquen què està passant en aquest país: Diumenge, les tres dretes juntes exigint mà dura contra bona part de la ciutadania catalana; i avui, una part del Govern català destituït i els líders independentistes davant un tribunal en el què una de les acusacions és el partit més a la dreta de les dretes que van punxar en la seva marxa destituent contra l’executiu espanyol. 

dimarts, 5 de febrer del 2019

Política i (des)informació

Felipe Sicilia, secretari de Comunicació, Acció electoral i Programa del PSOE
Foto: EFE


En el foc creuat dels partits polítics, amic, tot s’hi val, i ahir el PSOE es va revoltar contra ERC, per anunciar una esmena a la totalitat als pressupostos de Pedro Sánchez, i la va acusar de “posar-se al costat de la dreta del PP i Ciutadans (per anar) en contra dels interessos dels catalans. Ho hauran d’explicar!”... 

dimarts, 29 de gener del 2019

Huracà de lletres

Es diu Jesmyn Ward, nascuda al 1977 i ja és la primera dona
amb dos premis nacionals del llibre dels Estats Units



Mai abans, amiga, havia quedat impactat amb el primer capítol d’una novel·la fins al punt d’aturar la lectura, deixar reposar el llibre una setmana i tornar a començar delectant-me amb aquestes escasses trenta pàgines. L’any, per ara, m’ha servit per a descobrir una escriptora que sé que m’omplirà de grans sensacions. Es diu Jesmyn Ward, nascuda al 1977 al Mississipí, i ja és la primera dona en guanyar dos vegades el Premi Nacional del Llibre als Estats Units. 

dimarts, 22 de gener del 2019

Mirall trencat

Amb voluntat de no ser literaura del Procés "efímera i cojuntural"



Un nou llibre, amic, s’hi suma a la desbordant literatura al voltant del Procés, amb voluntat de no ser “efímera i conjuntural”. Les cometes són de l’autor de Catalunya, mirall trencat (Pòrtic), l’exconseller i exdirigent del PSC Quin Nadal, que es va enfrontar com a candidat a Jordi Pujol i va ser diputat al Parlament per Lleida en aquell cruzado mágico en què Antoni Siurana (ara germà d’una de les candidates de la CUP a la Paeria) va ser diputat electe per Girona. 

dimarts, 15 de gener del 2019

Davant el judici

Tornarem a sentir les veus segrestades dels acusats


Comencem a conèixer, amiga, quines seran les línies mestres de la defensa dels acusats en la causa general contra l’independentisme. Al marge de petites discrepàncies per interès propi, que n’hi hauran, la idea és jugar aquella màxima del judo: fer trontollar el contrari amb la seva pròpia força desbocada i mal orientada. Acusar l’Estat, aquesta és l’estratègia davant els que estan obligats a demostrar tantes acusacions que de mica en mica s’han anat desvetllant com a simples sentències de barra de bar. 

dimarts, 8 de gener del 2019

La caravana

Una caravana de l'Oest a piles, el meu regal de Reis preferit...


Visc en un impasse amb això dels Reixos, amic, ja que tinc els fills massa grans per valorar la cega il·lusió d’aquella nit i encara cap d’ells no ens han fet padrins, així que en realitat per casa no passen els mags si no uns prestidigitadors que, com a mínim, fan uns convincents jocs de mans.