Translate

dimarts, 25 de desembre del 2018

Qui dia passa...

Des de LA MAÑANA us desitgem un 2019 ple de somnis



Podria dir-te, amiga, que aquest 2018 ha passat com un coet, que amb tants fets, notícies i esdeveniments se’ns ha escapolit tot un any entre els dits sense adonar-nos, però no és ben bé així. La intensitat amb la que l’hem viscut, només a Lleida, la vaig relatar ja al setembre, en deixar constància de com havien desaparegut en un tres i no res les principals cares institucionals del territori. 

L’any que havia de ser el de la recuperació de les institucions catalanes després del cop del 155 ens ha quedat en un any perdut en retòriques, més paraules que fets –parafrasejant aquell–, i en l’avantsala del que pot ser un 19 d’afartament d’urnes. Votar sempre és positiu, és el que volem, em recrimines... No ho deia en aquest sentit de paraules, si no inspirant-me en els fets. 

Si al final Pedro Sánchez compleix el seu advertiment d’un superdiumenge, la veritat és que no existeixen físicament tantes urnes com es necessitaran: per l’Eurocambra, pel Congrés, pel Senat, per l’Ajuntament, per l’autonomia en la majoria d’elles i per les entitats menors descentralitzades allà on n’hi ha. Entre 4 i 6 per taula electoral, i ja no parlo del ball de noms a les paperetes, que encara falta temps.  

És dimarts, comencem la setmana i ens preparem per passar els últims dies que espenyin un any nou que us desitjo feliç:)

Article publicat al diari La Mañana el 25 de desembre de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada