Les manades

Formar part del sector més privilegiat de la meva societat
no m'obliga a sortir 'en manada' de defensar-me

Després de l’alliberament dels condemnats de La Manada em venen ganes de demanar perdó per ser home, amiga. Després del show muntat amb l’Aquarius, la Unió Europea i les contínues morts a l’estret de Gibraltar, em venen ganes de demanar perdó per ser blanc. Després del suïcidi d’un home a Cornellà quan la comitiva judicial que l’anava a desnonar li entrava per la porta (quatre cases més enllà d’on vaig viure els meus primers 10 anys de vida) em venen ganes de demanar perdó per mantenir la capacitat de pagar la hipoteca. 

I així podria continuar, com carregant la pena de sentir-me culpable per coses en les quals no tinc capacitat d’acció més enllà d’escriure de tant en tant aquests #foradellocs. Tens la sort de ser home, blanc i econòmicament independent, intentes contemporitzar... 

Els violadors em repugnen, però crec que em fan més basarda encara els que els han justificat aquests dies, i els que s’amaguen darrera una suposada falta de solidaritat amb els padrins (blancs, clar!) per mirar en direcció contrària al Mediterrani, i no t’explico ja els que es posen com a exemple d’estalviadors! Formar part del sector més privilegiat de la meva societat no m’obliga a sortir en manada a defensar-me. És més honest continuar sent persona. És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 26 de juny de 2018