Només són els quarts

Sánchez-Camacho amb els joves populars de Lleida. Fotografia: Tony Alcántara (La Mañana)

Mentre els socialistes juguen a la seva federal versió de la yenka (un pasito p’atrás, una abstención, dos pasitos p’atrás), els populars s’han enrocat en el seu discurs oficial de culpar de tots els mals de la nació el “fanatisme de la Catalunya oficial”. Alicia Sánchez-Camacho ven el seu particular país de les meravelles, on els garants de les llibertats són els que prohibeixen les dones la gestió lliure del seu cos, i una conxorxa de polítics foscos al Palau de Sant Jordi manipulen una ciutadania atrapada per un únic discurs de la por... Si no fos perquè la cosa és seria ara em faria un fart de riure.

Jocs de paraules

No és impropi que Wert retalli l'aportació estatal a l'educació infantil?

De jove vaig conèixer un poeta cubà que sostenia que la mateixa paraula “política” és perversa i corromp tot el que toca. La prova? si l’ajuntem a la dona més important de la nostra vida, la mare, ens surt la sogra... Per a fer jocs de paraules s'ha de tenir la intel·ligència d'un poeta, per això procuro no fer molts. 

Ens veiem dilluns vinent?

"Construïm futur", el lema amb el qual inaugurem una nova etapa en el diari degà de Lleida.

Aquesta professió de periodista té molt de vella portera. Quan estem darrera de les pàgines ens agraden més els rumors i les tafaneries que els fets contrastats. Segur que és per desengreixar-nos de tantes hores dedicades a destriar el gra de la palla abans de posar-nos a escriure allò que, quan arriba a les vostres mans lectores, no poden ser més que realitats. En les darreres setmanes he suportat estoicament tot tipus d’insinuacions a compte de la frase final amb la qual he acabat tots els articles d’aquesta nova etapa: “Ens veiem dilluns vinent?”. I clar, algú es creurà que només era un recurs estilístic?

L'aposta Postius

Antoni Postius rellevarà l'independent Josep Ramon Zaballos. Fotografia: +Lleida

A expenses que dimecres no n’hi hagi cap sorpresa, Convergència ha decidit apostar pel jove regidor Antoni Postius com a alcaldable de Lleida per al 2015. El procés ha estat, diguem-ne, una mica peculiar... De fet, l’assemblea de militants haurà de ratificar la proposta d’una direcció que s’ha decantat majoritàriament per una persona d’entre les tres que es van presentar. Ni són primàries, ni és imposició, ni un fitxatge. Ha estat, més aviat, una formula per intentar esmenar l’errada amb la qual es va llançar al 2011 un independent sense haver-ho pactat prèviament.