Avui fa 25 anys de...

Oronich i Siurana fa 25 anys, època dels diaris en blanc i negre.
Fotografia: Tony Alcántara / La Mañana

Existeixen dates de rellevància en la Història que tenim més marcades que altres perquè les portem associades a experiències i afectacions personals. És un tòpic, però tots els que ho vàrem viure recordem què fèiem quan va morir Franco, quan Tejero va assaltar al Congrés dels Diputats o el dia que dos avions van esfondrar les Torres Bessones. El mateix em passa amb el 28 d’abril de 1989, el dia d’aquella moció de censura amb trànsfugues i un vot fantasma que va commocionar la ciutat de Lleida i la política municipal espanyola, tal i com ahir vàrem rememorar a les pàgines del diari. 

Amb un llibre a la mà

Presentació del llibre que La Mañana regalarà per Sant Jordi
Fotografia: Tony Alcántara

Fa temps em vaig veure obligat a trencar una màxima pretensiosa: que la Diada de Sant Jordi fos l’únic dia de l’any en el qual no compraria un llibre. Sóc dels que gasto en qualsevol moment, i diria en qualsevol lloc. Però vaig caure rendit a la pressió de la jornada un any que em va tocar viure’l de manera oficial i ningú no entenia la promoció del llibre que conté la meva actitud i m’acusaven d’un inexplicable boicot a l’únic dia que llibreters, editors i autors fan l’agost. Des de llavors compro per Sant Jordi, poc, i continuo consumint la resta de l’any en proporció minvant al poder adquisitiu, clar.

I’m a catalan with a vot

L'atrevida creació de @ganyet esbombada per @jordicalvis

De totes les reaccions escoltades, llegides i vistes del debat del NO al Congrés dels Diputats em quedo amb la de l’artista gràfic borgenc Jordi Calvís. El creador del divertit fenomen popes.cat ha dissenyat la plantilla d’un graffiti que, amb l’estètica de les guerrilles urbanes dels setanta, mostra un jove exhibint descaradament una papereta electoral sota el lema “I’m a catalan with a vote & i’m not afraid to use it. 9N2014”. (Esmena a l'edició publicada en paper: l'autor és en Josep Maria Ganyet @ganyet de Tàrrega, activista cultural ponentí... Ja he dit en alguna ocasió que la velocitat twitter ens gasta males passades...)

Periodistes vs. polítics

Periodistes i polítics, moments abans de rodar la pilota...

El tòpic més gastat per definir la relació que han de mantenir periodistes i polítics és el de la trinxera: Cada bàndol parapetat i disparant contra l’enemic. I com que a l’enemic ni aigua, pot semblar difícil explicar el que va passar ahir al camp del Balàfia, on redactors i gestors municipals vàrem compartir amistosament un matí de diumenge jugant un partidet de futbol. (Qui això signa només va “jugar” de públic, eh!)