Danys col·laterals

Ha faltat la mínima empatia cap els que pateixen la injustícia

Em quedo, amic, amb la reacció de sincera indignació que els escrits acusatoris de l’Estat contra els presos polítics ha provocat entre aquells als que considerem moderats. Tenim al país una sèrie de veus respectables i respectades que en els darrers anys han predicat (al desert, diuen) una aproximació mal entesa com a tercera via al conflicte que sacseja Espanya, que no és altre que l’aspiració independentista a Catalunya. 

Em refereixo en concret a dues veus que segueixo amb moltíssima atenció: Josep Martí Blanch –al què vaig conèixer com a becari d’aquest diari i que ara desplega els seus coneixements a Londres– i Antoni Puigverd –les columnes del qual llegeixo de fa anys i vaig conèixer fa uns mesos en un interessant fòrum de debat a Lleida–. Els dos van escriure als seus diaris uns articles poderosos des de la còlera davant la mentida articulada en les acusacions. Són conscients que, tot i les errades que denuncien al món independentista, la via de la repressió judicial no és camí més que per a l’acarnissament i l’excitació del clima iniciat amb l'A por ellos. 

Traspuen els seus escrits una certa impotència i fracàs, perquè reclamar autocrítica a aquesta trinxera exigeix que a la d’allà també la facin, i s’han sentit aïllats, faltats de la mínima empatia cap els que pateixen la injustícia. Són més danys col·laterals. És dimarts, comencem tristos la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 6 de novembre de 2018