Trastocats

Envien la policia a confiscar samarretes, bufandes i xiulets de color groc.
Imatge: @324cat

Estan enrabiats, amic, desquiciados, desnortats i cecs d’ira. Tan cecs que envien la policia a confiscar samarretes, bufandes i xiulets de color groc #LlibertatDExpressió a la final d’un partit de futbol que es celebra amb un espectacular llançament de confeti groc #LlibertatPresosPolitics. I és que, com conclou Josep Martí en el seu indispensable Cómo ganamos el proceso y perdimos la república (ED Libros), “l’Estat pot caure en la temptació, i ho farà, de sentir-se vencedor. És això una victòria? Segur?”. 

‘Titulitis’

La preparació la dóna un paper timbrat?
Són col·leccionistes de papers adulerats...

L’escàndol del màster de la presidenta Cristina Cifuentes està obligant massa gent a revisar els seus currículums, amiga. I és que lluny de ser un anècdota, amenaça amb fer trontollar la forma com ens mirem els polítics. Molts de la meva generació vam ser els primers de les nostres famílies en accedir a la Universitat i tenir un títol que per als pares representava el somni d’haver encarrilat bé els seus fills, amb molt d’esforç, per uns camins per a ells absolutament impossibles. I només per això no puc suportar qui maquilla els seus mèrits. 

Emperadors

Els nous emperadors de la llei apliquen les punyetes
al seu reial interès...

Els imperis, amic, cauen per la força putrefacta de la seva corrupció interna, que els impedeix fer front les colònies que s’afarten de l'ànsia recentralitzadora. Li podríem aplicar aquesta pauta històrica a la boutade de “l’imperi de la llei”, expressió convertida en mantra de qui està més pendent de la propaganda que es fa de la seva realitat inventada –per a res paral·lela– que de la realitat mateixa, amb tots els matisos ideològics que aquesta mateixa té. 

Tempesta

Bob Dylan dona sobre l'escenari tot el que valen els seus 76 anys

Escoltar Bob Dylan en directe, amic, és una experiència que vius de manera diferent a qualsevol altre artista. Dissabte a la nit, al Liceu, vaig poder comprovar –una altra vegada– que els crítics dels mitjans encara no han aprés que el seu públic sap al que va, i ni esperen aquelles coses que són normals en d’altres cantants, i en les seves cròniques ressalten com a negatiu: No té empatia amb el públic, ni el saluda, ni li adreça una sola paraula, ni...