Valtònyc ahir, després del nou cop de la justícia europea... Foto: ACN |
Un altre cop a la justícia espanyola, amiga, i ja en van... Que un tribunal belga rebutgi l’extradició del raper Valtònyc per considerar que les lletres de les seves cançons no són cap delicte sinó un exercici de la llibertat d’expressió, hauria d’interpel·lar tots aquells demòcrates espanyols que en el darrer any s’han volgut empassar l’oli de ricí d’uns tribunals rancis per tal d’evitar que Catalunya decideixi si vol marxar o no d’aquesta Espanya.
D’una Espanya que ha deixat d’autoanomenar-se diferent –com s’enorgullia en el tardofranquisme– per acusar Europa de ser ella la discrepant. Sort encara que el cantant aquest parla aquell català de ses illes que el converteix en sospitós d’independentista, ironitzes... S’autoenganyen perquè volen o perquè, tal i com va escriure Mark Twain, “és més fàcil enganyar la gent que convèncer-la que ha sigut enganyada”.
Des del #foradelloc passat hem vist com la insídia fa forat entre un públic predisposat a no fer autocrítica i que considera la rectificació de les seves errades com una rendició, i d’això ni parlar-ne! És aquesta part de l’Estat que s’oposa a exhumar el cadàver del dictador Franco perquè s’ha pactat amb els que “volen trencar Espanya” i fa Pablo Llarena l’almirall de la nova Armada Invencible... És dimarts, comencem la setmana una mica més lliure:)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada