Si ara no parlés de Josep Antoni Duran i Lleida diria que li ha anat bé el providencial viatge a Xile en mig del tsunami del cas Pallerols. Però tractant-se de Duran, he d’afirmar que ha sabut aprofitar molt bé la seva estada americana per tornar carregat de ganes de brega. En menys de 24 hores ha estat entrevistat per dos veterans periodistes: Júlia Otero a Onda Cero i JordiBasté a RAC1. En Duran ha aconseguit que de corrupció es parli als moments finals de les entrevistes perquè ja no és el tema, ha estat prou hàbil per fer tornar les mirades cap a als dubtes del procés pel dret a decidir. Brillant, com sempre!
Translate
dimecres, 16 de gener del 2013
Federals i confederals
Si ara no parlés de Josep Antoni Duran i Lleida diria que li ha anat bé el providencial viatge a Xile en mig del tsunami del cas Pallerols. Però tractant-se de Duran, he d’afirmar que ha sabut aprofitar molt bé la seva estada americana per tornar carregat de ganes de brega. En menys de 24 hores ha estat entrevistat per dos veterans periodistes: Júlia Otero a Onda Cero i JordiBasté a RAC1. En Duran ha aconseguit que de corrupció es parli als moments finals de les entrevistes perquè ja no és el tema, ha estat prou hàbil per fer tornar les mirades cap a als dubtes del procés pel dret a decidir. Brillant, com sempre!
divendres, 11 de gener del 2013
L'estrella de Duran i Lleida
Sobre el cas Pallerols, o cas Unió, o cas Treball, o cas Duran (que són els diferents noms amb els que periodísticament s’ha anat denominant aquest llarg procés judicial) recauen tots els ets i uts més simbòlics possibles del que avui en dia és una part de la política catalana. Insisteixo: una part de la política. Admeto: la més visible, perquè és la que més poder ostenta. Aquí no parlem només de finançament irregular dels partits polítics, parlem també de la vergonyosa lentitud de la justícia, de com un procés públic es pot pactar en un despatx, de la utilitat perversa que es pot fer de diners públics per a programes socials com la formació dels aturats, de les guerres pel poder intern als partits polítics, de les relacions entre organitzacions que veuen la palla a l’ull aliè però no la biga al propi, i de com un lideratge personal pot caure en picat d’avui per demà arrossegant en la seva davallada el seu partit i tot un procés polític molt més ampli... Massa coses, potser per un espai tan curt.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)