Propaganda extrema

La batalla 2.0 està contaminant l'acció política

Com que l’actual discurs polític està dominat pel missatge extrem portat al màxim de la propaganda a través de les xarxes socials, amiga, no hi ha debat seriós que aguanti la més mínima reflexió pausada. El cop de propaganda està contaminant l’acció política, convertida en batalla 2.0 a compte de l’aplicació de la Llei de la Memòria Històrica a la ciutat de Lleida. 

El referèndum

No només cal pactar la pregunta, també un termini
en el qual es pot tornar a repetir

Que fer un referèndum sobre el futur polític de Catalunya és una de les solucions, amic, podria considerar-se una d’aquelles afirmacions més o menys veritables. Totes les enquestes fetes públiques coincideixen en que la consulta –independentment de quin sigui el resultat desitjat– rep suports demoscòpics de fins al 73%. A excepció de l’encarregada per Societat Civil Catalana, contradictòria –curiosament– amb una altra feta per la mateixa empresa però pagada per un diari. (Allà els enquestadors...) 

Corruptes

Per a que el saqueig funcioni és necessari que a banda i banda
de la taula conflueixin la mateixa malsana intenció

“Vostè fuma? –Sí (contesta amb els ulls de sobte il·luminats) –Docs ara surt a fora, es fa un cigarret, torna a entrar, truca a la porta i comencem de zero, perquè crec que fins ara no m’ha entès”. Aquesta conversa, amiga, la vaig mantenir fa uns anys quan jo ocupava un despatx oficial i un industrial que aspirava a que li adjudiqués una feina va portar la conversa cap el relliscós terreny dels beneficis personals a canvi d’encàrrecs més o menys discrecionals.

Cercas, a prop

La última genial novel·la de Cercas en toca d'aprop
en descriure la caiguda de Lleida a mans de l'exercit franquista

Abans que em saltis al coll, amic, aclarir que el títol és un tonto joc de paraules sobre el cognom de l’escriptor Javier Cercas inspirat en una anècdota que ell mateix explica en el seu darrer llibre, El monarca de las sombras (Random House). Explica que 50 anys després d’emigrar de l’extremenya Ibahernando a Girona, la seva mare és incapaç de distingir la catalana “endavant” d’una illetrada castellana “¿Ande vas?”.