Un nou Parlament amb llistes "obertes"

Carme Forcadell, de l'ANC, adreçant-se al Parlament el #11s2012 (Foto: ANC)

Amb la marxa tranquil·la mig aclarida "pels aconteixements" i posat ja a caminar el tren del nou temps polític al país, la següent estació ineludible són unes eleccions legislatives amb un evident sentit plebiscitari sobre la proposta d’Independència de Catalunya. “Evident”, he escrit, però això dependrà del nivell de claredat dels programes electorals que presentin els partits polítics. A dia d’avui, quasi 15 dies del #11s2012, les formacions electorals veuen les seves agendes marcades per una entitat civil, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que treballant des de la transversalitat política ha aconseguit engrescar una part molt significativa de la societat catalana.

"No nos hemos vuelto locos"

Cop de porta previst del inquilí mut de la Moncloa a la proposta d’Artur Mas sobre el pacte fiscal. Compareixença pública del President català a la delegació del Govern a Madrid. Expectació (excepte per al Canal 24 Horas de RTVE, que ha preferit donar en directe una declaració ‘paral·lela’ de la presidenta del PP català, Alícia Sànchez-Camacho...) per saber com Mas se’n surt d’una situació límit que, se sap, no és del seu complert agrat. I el President, davant la insistència de les preguntes dels periodistes que al gallec li fan nosa, ha etzibat: “No nos hemos vuelto locos. Somos catalanes y queremos seguir siendo catalanes dentro de nuestro marco natural, Europa y el euro”.

Entrats en precampanya

Abans del #11s2012 havia escrit que aquesta manifestació no era hereva de la del 10 de juliol de 2010, sinó més bé una conseqüència de la frustració que bona part de la classe política catalana va provocar aquella mateixa nit entre el milió d’assistents que protestaven contra una sentència immoral del Tribunal Constitucional. Mig milió més de persones al carrer marquen la primera diferència entre ambdues marxes socials. La segona diferència és el paper de lideratge que sembla ser ha decidit adoptar el President Mas en la que és una nova etapa política sense discussions una vegada proclamada la necessitat de dotar-nos d’estructures d’Estat.

Temps mort al PSC

En política, sempre s’ha dit, tan important és el fons com les formes. I li afegiria, encara, una tercera variable: el temps, el moment, en el qual es materialitzen aquests fons i formes, especialment quan parlem de canvis. Des d’aquesta òptica, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, no ha escollit amb prou encert el moment per efectuar els canvis al Grup Socialista al Parlament, la mal anomenada “purga nacionalista”.