La cimera, el dia abans

Vull equivocar-me, us ho ben asseguro, i per això ho deixaré escrit abans que es celebri la cimera de partits polítics catalans amb la qual el president Artur Mas vol escenificar la realitat de la política catalana al voltant del pacte fiscal per a Catalunya. Vull equivocar-me, us ho ben asseguro, però confio molt poc vistos els moviments d’uns i uns altres en els dies anteriors.

El 'lobby' del caragol

A la conferencia anual organitzada pel Col·legi de Periodistes, l’alcalde de Lleida Àngel Ros va tornar a reformular la necessitat que a les institucions d’àmbit català i estatal els representants polítics de Lleida actuïn com un lobby que, per damunt dels interessos dels seus partits polítics, vagin tots a una en defensa de les necessitats del territori i la seva ciutadania. I escric que “va tornar a reformular” perquè aquesta idea ni és nova, ni és seva ni mai s’ha pogut portar a la pràctica en les dues dècades llargues que la sento dir.

La centrifugadora

Cada vegada més tenim la sensació que vivim a la mítica Locksley, angoixats pels recaptadors del malvat Príncep Joan que s’emporta el més bàsic de les nostres vides i a l’espera d’un Robin Hood que, com a mínim, ens ajudi a desfogar la mala baba que ens deixa cada nou episodi d’espoli... Sona a frívol, però les administracions fa temps que han traspassat les línies vermelles de la supervivència de moltes famílies i petits empresaris a base de tapar els seus forats augmentant la pressió fiscal i posant molt difícil el consum diari. Sona a frívol, però sobre François Hollande, el novíssim president de França, s’està generant una imatge molt propera al del lladregot bo de les pel·lícules. Per a Àngela Merkel sembla reservat el paper del rei usurpador que mana sobre els recaptadors sense escrúpols Rajoy i Mas.

A tall d'excusa

Pròleg del llibre “Àngel Ros, cara i creu”, publicat per Pagès Editors

Vull creure que a Pagès Editors sabien el que es feien quan varen pensar en el meu nom a l’hora de tirar endavant el projecte del llibre que ara teniu a les mans. D’entrada, havia de fer front un plantejament periodístic sent conscient del rovellament que tenia als meus dits, vuit anys ja allunyats de la pràctica periodística diària. I després havia d’encarar un personatge polític, Àngel Ros, amb el qual m’uneix el fet d’haver treballat per a ell, com a membre del seu primer Gabinet d’Alcaldia, adscrit a la Tinença d’Alcaldia de Cultura, Esports i Drets Civils, i contra ell, dirigint i col·laborant en dues campanyes electorals municipals d’ERC a la ciutat de Lleida.