Translate

dimarts, 30 d’octubre de 2018

Transversalitat

Divendres a Alcoletge el públic va portar els ponents cap a
la interpretació més positiva del que han de suportar els propers mesos


En qüestió de dues setmanes m’han demanat presentar i moderar dos actes vinculats a l’estat d’ànim de l’independentisme, amiga, i he tingut dues sorpreses: la quantitat de gent que hi han aplegat i la transversalitat dels assistents. D’entrada, interpreto que el famós suflé no s’ha desinflat sinó que més aviat –si hem de seguir amb la comparació gastronòmica– tremola com una gelatina quan algú sacseja el plat: es mou com embogida però manté la fermesa estructural. 

Per un altre costat, el desconcert i el desencís que la majoria expressa es combina amb una estranya comprensió que estan vivint un moment de sotrac entre els partits polítics però que no afecta la seva aspiració a una república catalana perquè no existeix proposta alternativa que els encoratgi. Però les batusses entre els partits ho desfaran tot, et lamentes... No és el que he vist: militants de base de les quatre formacions sobiranistes que critiquen el que estan fent els seus líders, sí, però ho assimilen com un mal menor passatger conseqüència de la repressió político-judicial. 

Divendres, a Alcoletge, cinc veus debatien, de fet més del que jo havia intuït, i el públic els va acabar portant amb els seus aplaudiments cap a una interpretació més aviat optimista del que han de suportar els propers mesos.  És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 30 d'octubre de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari