Massa pa per tant poc formatge

Una de les bronques més grosses que recordo amb un polític va ser quan en vaig desvetllar unes negociacions secretes que mantenia amb un altre partit. Molt ofès, em va tirar en cara l’agressivitat de les meves crítiques, quan tots els partits polítics negocien i jo només l’apuntava a ell. La meva resposta va ser: Tu has marcat la mida amb la que mesurar-te en el moment que has anunciat que faries pública cada reunió, i resulta que aquests papers que he publicat no ens els ensenyaves. La resta, mai han volgut negociar amb els micros al davant... Recordo aquesta anècdota a tall de la decepció que ha suposat la presentació, per part del President Artur Mas, del suposat Pla de Govern 2013-2016. Ha decebut no tant pel que ha dit (el de sempre) sinó per l’expectativa que havia aixecat. Com deien per allà, massa pa per tant poc formatge...

La frontissa que grinyola

Vaig aplaudir en públic l’aposta d’Oriol Junqueras de situar Esquerra Republicana de Catalunya, segona força política al Parlament de Catalunya, en una situació frontissa entre Govern i oposició. En va semblar un plantejament agosarat i ple de riscos que la formació assumia sent-ne conscient del que els hi vindria a sobre. Passat el temps, crec que aquesta posició els fa grinyolar excessivament moltes línies del seu discurs. Abans de continuar llegint, adverteixo: No valen excuses de que són nous i la situació és inèdita... L’ERC del 2013 és un partit amb prou experiència al Govern i l’oposició com per no poder esgrimir raons naïfs.