Transversalitat

Divendres a Alcoletge el públic va portar els ponents cap a
la interpretació més positiva del que han de suportar els propers mesos

En qüestió de dues setmanes m’han demanat presentar i moderar dos actes vinculats a l’estat d’ànim de l’independentisme, amiga, i he tingut dues sorpreses: la quantitat de gent que hi han aplegat i la transversalitat dels assistents. D’entrada, interpreto que el famós suflé no s’ha desinflat sinó que més aviat –si hem de seguir amb la comparació gastronòmica– tremola com una gelatina quan algú sacseja el plat: es mou com embogida però manté la fermesa estructural. 

Montse Oliva

52 anys no és edat per marxar

Diumenge de tristor, amic, en conèixer la mort de Montse Oliva, que els darrers anys exercia de delegada a Madrid d'El Punt Avui. 52 anys no és edat per marxar –tampoc no sé trobar l’edat en la què puguis donar per esmunyida del tot la vida–, però és una dada que t’interpel·la directament quan has compartit joventut i t’has rigut de tot. 

Com un mitjó

Amb només 100 al càrrec, Crespin és l'atoritat més veterana a Lleida

A lo tonto a lo tonto, amiga, José Crespin s’ha convertit en l’autoritat lleidatana més veterana, complint cent dies en el càrrec de subdelegat del govern espanyol. I és que des de l’estiu, al mitjó institucional de Lleida li han donat la volta total. L’última baixa ha estat el president de la Diputació, Joan Reñé, que plega –no sense oferir resistència– abandonat pels seus davant la gravetat de la investigació judicial que l’amenaça. 

Feixisme

El ressorgiment ultradretà torna a ser global.
Foto: @Santi_ABASCALFa 9 h

VOX aplega 10.000 persones a Madrid, amic, el mateix dia que Jair Bolsonaro obté el 46% dels vots al Brasil –país que també va patir una dictadura–, la mateixa setmana que Matteo Salvini acusa la Unió Europea d’arruïnar Itàlia –com deia Mussolini de les democràcies a principis del XX– i el mateix mes que Madeleine Albright (la primera dona que va ser secretària d’estat dels EUA, amb Bill Clinton) publica el seu assaig Feixisme, un advertiment. És com per a estar preocupat, no? 

I ara, què?

Els estudiants de la UdL ahir van commemorar l'1-O
Foto: Tony Alcántara / La Mañana

He evitat aquest titular en el darrer any i mig, amiga, perquè la pregunta –de fet– no respon més que a un estat de desconcert, el mateix que va estar darrera les lamentables imatges de dissabte a Barcelona i la majoria de les accions dels CDR d’ahir.