Mentides i ‘fakes’

Només Borrell va veure una escopinada que sembla tenir vida pròpia...
Foto: EFE

Amb la mania d’utilitzar anglicismes per ser més moderns, amiga, el ministre Josep Borrell s’ha estalviat que al costat del seu nom aparegui la paraula “mentida”, ja que com a molt hem parlat d’escopinada-fake per a referir-nos a la que es va inventar que li havia fet un diputat. Mentir és lleig i mantenir la fal·làcia es castiga per la gent tot i aquella famosa dita del cap de la propaganda nazi, Joseph Goebbels, que “una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat”. 

43 20enes

Als franquistes a Madrid només els planten cara les activistes de Femen
Foto: EFE

Era massa petit, amic, com per a entendre la importància de la data d’avui fa 43 anys, més enllà de tenir un inesperat dia de festa a l’escola i de despertar un insospitat instint tafaner amb el què vaig aconseguir que els meus pares em compressin unes quantes publicacions al voltant de la vida i obra del general –que llavors no adjectivaven com a colpista ni dictador–. 

Espanya sospira

Sobre l'obra del professor Xosé Manoel Núñez Seixas

Suspiros de España, amiga, és l’encertat títol del darrer llibre del gallec Xosé Manoel Núñez Seixas, doctor en Història Contemporània i especialista en els nacionalismes comparats a l’Europa del segle XX. Parteix el seu assaig d’una pregunta incòmoda: “Existeix el nacionalisme espanyol?”, i comença a descriure la història de l’espanyolisme entre 1898 (quan es perden les colònies d’ultramar) i 2018. 

Danys col·laterals

Ha faltat la mínima empatia cap els que pateixen la injustícia

Em quedo, amic, amb la reacció de sincera indignació que els escrits acusatoris de l’Estat contra els presos polítics ha provocat entre aquells als que considerem moderats. Tenim al país una sèrie de veus respectables i respectades que en els darrers anys han predicat (al desert, diuen) una aproximació mal entesa com a tercera via al conflicte que sacseja Espanya, que no és altre que l’aspiració independentista a Catalunya.