La Mañana 24 hores

Codi QR per descarregar #lm24h per a sistema Android

Em perdonaran si avui em dedico a parlar “del meu llibre”, però no ho he pogut resistir... En el marc de la Fira de Sant Miquel, ahir vàrem presentar La Mañana 24 hores, una aplicació per a mòbils que és alguna cosa més que la típica app. És, com vaig llegir a algú a Twitter, “una aplicació amb concepte”. I és que més enllà que 24 són les hores que li dediquem a aquestes fulles els que hi som aquí al darrera, la nostra pretensió és trencar la barrera física que fa que entre vostès (lectors) i nosaltres (periodistes) només ens poguem trobar una vegada al dia, quan tenen l’amabilitat d’esmorzar passant pàgines i tacant-se una mica les mans amb la tinta... 

Del telègraf al Whatsapp

A què estem disposats a renuncia a canvi de la velocitat 2.0? 

L’estructura de les notícies que publiquem als diaris, tal i com les llegeixen avui en dia i escolten i veuen a la ràdio i la televisió, va néixer de l’aplicació de les noves tecnologies a la premsa escrita durant la Guerra Civil Nord-americana (1861-1865). El telègraf va permetre que els diaris d’abast nacional poguessin enviar corresponsals a cobrir les batalles, discursos i fets més rellevants d’aquella confrontació i poder publicar les informacions a les primeres edicions del dia després o en edicions especials vespertines. Era, en aquelles dates, el màxim d’immediatesa que la tecnologia permetia a la comunicació.

Però de bones a primeres els corresponsals es varen trobar amb un inconvenient: de telègraf i d’operador només acostumava a haver-hi un a cada població, el de l’estació de trens. Davant el risc que a les sales d’espera es reproduïssin els enfrontaments sagnants, però aquesta vegada entre periodistes barallant-se per ser el primer en dictar la seva crònica, els diaris varen fer un pacte que va revolucionar la forma mateixa d’escriure les notícies.

Res a dir, senyor Borrell...

Josep Borrell a la Seu Vella desmuntant els independentistes...
Fotografia: Lidia Sabaté (La Mañana)

Amb un tan incomprensible com innecessari desplegament policial, assisteixo a l’acte de presentació de Societat Civil Catalana a la Seu Vella de Lleida. Un bon míting en defensa de les tesis del No en una consulta per la independència de Catalunya sobre el qual no tindria res a dir... si no fos perquè l’objectiu d’aquest moviment és el d’impedir que es pugui fer la consulta mateixa. 

10 anys sense ‘estanquera’

Butlletí del Grup Municipal d'Esquerra de l'època

La commemoració del Tricentenari, l’expectativa assolida amb brillantor cívica de construir la V i tot el soroll al voltant de l’incert 9N ens han fet passar per alt una petita efemèride local: Aquest Onze de Setembre s’ha complert una dècada que la ciutat de Lleida celebra la Diada sense la bandera espanyola als edificis públics locals i, sobretot, la Seu Vella. Què són 10 anys en el flux de la Història? Una nota a peu de pàgina, però cal que algú l’escrigui.

La ‘pau Solsona’, de Mollerussa

Marc Solsona al Centre Cultural ple de gom a gom

En els temps de la pugna entre Josep Grau i Ramon Vilalta, Mollerussa formava part l’agenda política lleidatana. La rivalitat, a més, la replicaven a la Diputació, que llavors funcionava més aviat com una mena de Parlament de comarques. Parlo dels 90 del segle passat, i es diria que aquesta situació li anava bé als dos polítics, als seus partits (CiU i PSC) i la ciutat. Desapareguts els dos del dia a dia públic, el to del debat es va anar rebaixant mentre que a Mollerussa s’anava incrementant el deute generat pels seus successors.

Jo també vull confessar

El problema no és que l’espanyolisme radical dispari, és que Pujol li ha regalat la munició. 

Confesso: Sóc tan culpable de l’evasió fiscal continuada de l’expresident Jordi Pujol com qualsevol veí de Mallorca n’és dels delictes de corrupció pels quals és a presó l’expresident Jaume Matas. I segurament he tingut la mateixa participació en l’actuació del que crèiem Molt Honorable com que els meus cosins de Còrdova són còmplices dels EREs fraudulents pels quals investiguen els dos darrers presidents de la Junta d’Andalusia. I no esmento la responsabilitat dels meus amics de Madrid en el tràfic de sobres que regulava Bárcenas dins la seu del PP perquè no vull jugar a l’antic joc de posar en marxa el ventilador de la merda. De fet, només pretenc confessar...