Translate

dilluns, 28 de desembre del 2015

El millor dels escenaris


Aposto per eleccions catalanes al març i que Rajoy 
aprofiti la data per repetir les espanyoles

Per a escriure aquest #foradelloc he decidit no esperar a l’assemblea de la CUP. Confio que hagin votat que NO, perquè (si tot aquest show és només per prestar dos vots) el pitjor que ens pot passar és investir Artur Mas per a tenir un Govern atrapat en un permanent espectacle d’indecisions amb diputats-intermediaris sense veu ni vot propi. 

dilluns, 21 de desembre del 2015

Espanya es catalanitza

Titular de portada d'avui de LA MAÑANA


Tres eleccions seguides en poc temps, però cap nit electoral tant intensa com la d’ahir... Especialment a Lleida, on Mònica Lafuente va salvar l’escó pels socialistes en un dur frec a frec fins a les darreries de l’escrutini. Però les claus locals, potser, les deixarem per més endavant, ja que n’hi ha molta tela que tallar al panorama estatal. 

diumenge, 13 de desembre del 2015

Caramels electorals

El dolç somriure del cartell només és producte 
de la calculada màgia del photoshop


No hi ha efecte més dolç que el d’un somriure per esborrar l’agror d’un malentès. I, en campanya, els partits s’esforcen en trobar aquells caramels que ajudin els possibles votants a empassar-se alguns dels gripaus que amarguen els seus programes. No existeix plantejament polític que agradi al cent per cent, ja que cada votant és una complexitat de raons en si mateix, però –com a mínim– que no hagis d’agafar la papereta amb una pinça al nas! 

dilluns, 7 de desembre del 2015

Candidats propers?


La trampa radica en forçar la imatge que els polítics 
són persones que fan coses de persones


La novetat d’aquesta campanya ha estat l’opció pel show que han fet els principals líders polítics, una vegada superada la febre de les xarxes socials com a mitjà per superar les eines tradicionals amb els quals els candidats s’apropaven als electors. A veure, voleu dir que el verb correcte és “apropar-se”? 

dimarts, 1 de desembre del 2015

Abans de la Viquipèdia

Enric Castells (dreta) en l’homenatge a Gómez Vidal
Foto: Tony Alcántara

Els que hem exercit el periodisme a Lleida abans de l’invent de la Viquipèdia sabem de la impagable importància d’Enric Castells: teníem en un lloc destacat de la redacció (i jo encara els conservo a casa) els seus quatre volums dels Cinquanta Lleidatans, uns llibres en els que apuntava les biografies dels personatges més importants de la història recent de la ciutat. Davant la mort sobtada d’algun homenot, sabíem que podíem escriure d’urgència un obituari gràcies als seus textos, que condensaven l’essència d’aquelles persones.