Urnes i exili

Les eleccions del 21-D tenen com a objectiu
trencar la unitat d'acció dels partits de la independència

Hem de reconèixer, amiga, que ens va sorprendre el conillet de les eleccions autonòmiques per al 21 de desembre que Rajoy es va treure del barret del 155. He llegit especulacions sobre el perquè, que estan a l’alçada de les elucubracions sobre perquè Puigdemont no ho va fer el dia abans. Em quedo amb una pista en funció de l’escoltat a la manifestació unionista de diumenge a Barcelona: estan fent seus els lemes que aquests anys s’entonaven a les manifestacions sobiranistes, com “Votarem” o “Posarem les urnes”. D’altres consignes ja no són comuns, clar... 

Garanties...

Aquest cap de setmana han reproduit amb playmobils com Alcarràs
va defensar les urnes dels que ens haurien de garantir la seguretat.
Foto: Lídia Sabaté / La Mañana

Hi ha qui ha decidit, amic, pervertir les paraules fins al punt que ja ni tant sols signifiquen el contrari, perquè les han buidat de qualsevol contingut. “Garanties” s’exigia per al referèndum de l’1-O i ara es diu que no les va tenir... Oculten –molt conscientment– que les van robar a cop de porra els que ara –més conscientment encara– tenen la barra de dir que les imatges de la brutalitat policial són falses. 

#Llibertatjordis!

S'han negat a mirar a la cara una part significativa d'un poble que empeny els polítics i ara es sent represaliat en les persones de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart

“Con buena voluntad, reconociendo el problema y mirándolo de cara”, són, amiga, les darreres paraules de la carta del president Puigdemont al president Rajoy. La resposta de la vicepresidenta: “Que el señor Puigdemont deje de enredar a la gente”. I la de la jutgessa, enviar a la presó els líders de l’ANC i Òmnium, els Jordis, “per promoure l’assetjament als guardies civils el 20-S”. 

Ni bona voluntat, ni reconèixer el problema, ni mirar-lo de cara. 

Credibilitat

Per tres vegades ens van dir que això ni existiria ni va existir

Que algú et cregui, amic, t’ho has de guanyar amb el temps procurant que la realitat no desmenteixi les teves afirmacions. No crec en la veritat sinó en l’esforç per objectivar al màxim aquelles informacions que al final consensuarem que són veritables o poden ser verídiques, independentment de les meves idees. Aquests dies de vertigen no ens deixen temps per analitzar gran cosa, però sí per a contrastar el que es diu amb allò que vivim en viu i en directe. 

El referèndum

El moment que van aparèixer les paperetes i les urnes a Torrefarrera

El moment de l’èxit de l’1-O, amiga, no va ser el resultat, ni el recompte, ni la resistència ciutadana –èpica en molts llocs i moments–, ni les cues per anar a votar i defensar el vot. El moment de la victòria va esdevenir en quan van aparèixer paperetes i urnes, rebatejades com a túpers pels que han fet del menysteniment la seva única acció política.