Les opcions de Postius

Dos anys són tota una vida en política
Foto –de fa dos anys–: Tony Alcántara (La Mañana)

Aquesta vegada, amiga, ningú no m’ha preguntat si Toni Postius té possibilitats de guanyar-li l’alcaldia a Àngel Ros al 2019. Vull interpretar que l’absència d’interrogants no és degut a falta d’interès, sinó a dos factors: Que tothom donava per fet que es presentaria a les primàries del PDeCAT i que –portat per les presses de la comunicació i no per la prudència de la política– ha anunciat la seva voluntat en un article d’opinió publicat al bell mig de Setmana Santa. 

El paper i el bit

Obres impreses sobre paper han resistit 500 anys...

Llegia fa poc –en paper of course– a Umberto Eco (De la estupidez a la locura, Lumen) defensant el paper com a suport tecnològic de transmissió de coneixements enfront la volatilitat del bit informàtic. En diràs, amic, que mirant cap a un altre Sant Jordi surto en defensa del llibre clàssic, però és que sé que t’agradarà el raonament, com sempre brillant, del professor que va morir ara fa poc més d’un any. 

Les opcions de Ros

Ros ha tallat d'arrel qualsevol debat que es podria
haver posat en marxa al setembre sobre la seva successió.
Fotografia: Selena Garcia (La Mañana)

Creus que Àngel Ros té possibilitats de tornar a ser alcalde? Aquesta és la pregunta, amiga, que des de dimarts passat m’han fet amb una insistència que supera l’interès polític. Fins i tot diumenge, en un dinar familiar, vam fer les postres amb l’interrogant. La primera resposta és massa òbvia: falten dos anys per a les eleccions municipals del maig de 2019, i això, en política, és tota una vida. 

Lleida virtual

En la Lleida virtual sospito que fins i tot n'hi ha un Metro...

Ser molt de Lleida, amic, només t’habilita per a saber entrar i sortir en cotxe correctament als ponts Universitat i de Pardinyes, la resta són habilitats més o menys equiparables a qualsevol altra ciutat que té la sort de no patir un Metro. Un Ajuntament complicat? Doncs amb tants grups municipals com a Tarragona i amb una alcaldia en minoria com a Girona. Un entramat social desmobilitzat? Doncs qualsevol ho diria veient les mogudes que s’organitzen cada dues setmanes.