Punts d’acord i puntets de tírria

No hi ha res a fer entre Rajoy i Sánchez, ni ara ni abans.

Tenim assumit, amiga, que les relacions personals marquen sobremanera les polítiques en l’àmbit local. Moltes iniciatives, mocions, pactes o desacords s’expliquen abans per la tírria o simpatia que es poden tenir els actors públics que per estratègies llargament madurades. Això passa a Lleida, Valls, Figueres i Sant Vicenç dels Horts. És a dir, a tot arreu. 

Nens en guerra i fotos de nens

14 milions de menuts a l'Orient Mitjà estan patint

Tinc molts dubtes, amic, sobre les fotografies de nens víctimes de les guerres. Dubtes sobre el seu ús, tot i que entenc que aquestes imatges –de les més cruels que poden veure uns pares o uns padrins– poden ser eines potents per a conscienciar en contra de la barbaritat. Però, no estem ja en contra –tu, jo i la immensa majoria dels que ens estan llegint– de tot conflicte bèl·lic? 

Ja tenim Govern?

Que siguin ells els primers en ser seriosos, no?

Ha estat, amiga, la pregunta de l’estiu en retrobar familiars i amistats. Bé, la segona, que la primera és sempre aquella de “et veig millor”, afirmació feta amb un escaire interrogatiu d’una certa mala llet... Entre parèntesis: familiars i amistats dels periodistes també es pensen que sabem més del que publiquem i que ho abocarem tot entre clara i clara a peu de la platja. 

Sense mesurar el temps



Assaborir els minuts molt més enllà dels seus objectius 30 segons


Suposo que des d'un punt de vista objectiu, amic, el temps és el que és. Però la seva mesura cronològica la fem en funció de les percepcions personals i et puc assegurar que aquests dies en tinc aquella que et permet assaborir els minuts molt més enllà dels seus objectius 30 segons; aquella que et permet, fins i tot, donar-li tombs a una frase que superi un tuit o un titular.

Quan el llibre és un llibre

En el moment que PP i PSOE es neguen ni tan sols a parlar amb CiU i PNV
 l’equilibri es trenca, i amb ell les pàgines del llibre

No he llegit cap llibre, amiga, que pugui ser interpretat en un únic sentit de ferro. Bé, si traiem als gihadistes amb l’Alcorà i als líders del PP amb la Constitució. Però ves per on, aquesta mateixa rigidesa amb la que et foten el llibre pel cap són capaços de saltar-se-la quan els hi convé.