‘Váyase’

Assumir respponsabilitats, en política, inclou la dimissió
Foto: @cayetanaAT

Assumir responsabilitats per la derrota, amic, no és només posar carona de corder degollat davant la premsa i enviar-se paraules més o menys rotundes. En política, assumir responsabilitats és saber conjugar aquell verb que sembla que ha desaparegut dels diccionaris (no, no faré la broma fàcil sobre la marca...) que hi ha a les seus dels partits: dimitir. 

Carta de la presó

El pres polític i candidat Jordi Turull fa campanya
amb la seva llibertat restringida.
Foto: Míting de @JuntsXCat a la Seu d'Urgell 

Amb sorpresa, amiga, he rebut una carta “en mà” des de Soto del Real signada pel pres polític i candidat de JxCat per Lleida Jordi Turull. Amb emoció l’obro i em quedo palplantat amb les primeres paraules: “Abans de res, disculpa la gosadia d’aquesta carta. M’hagués agradat poder-ho fer personalment però la meva situació d’empresonament m’ho impedeix”. Gosadia? En Turull trenca els murs per transmetre’m allò que els altres candidats ja han fet, sigui amb un cafè de pel mig o una ràpida encaixada de mans: els seus motius per encapçalar la llista electoral. 

Un del poble

Poc més es pot afegir a Forges...

Cada vegada em costa més entendre els antipolítics, amic,  aquells que ho arreglarien tot sense cap responsable electe a les administracions i s’agafen a falsos genèrics per a justificar-se: Tots menteixen, només els interessa la seva cadira, cobren un potosí per a no fer res, els problemes els generen ells, són una olla de grills, a la política només es dediquen els que han fracassat en la seva carrera... 

Vèncer enquestes

Són una foto fixa amb dos problemes: massa indecisos
i cada vegada és més difícil localitzar el vot jove

El primer objectiu en l’inici de tota campanya electoral, amiga, és mirar de girar la truita que t’han cuinat les enquestes, et vagin bé o malament. Si et són favorables has de procurar de fer veure que no és així, ja que el risc que tens és que una part del teu votant –segurament aquell que es plantaria davant l’urna amb una pinça al nas– es quedi a casa donant per segura la teva victòria. Si t’auguren una pèrdua de suports has de procurar de fer veure que no és així, ja que el risc que tens és que una part del teu votant –segurament aquell que dubta entre tu i un altre del mateix espectre ideològic– jugui a cavall guanyador, per allò que a ningú li agrada quedar la nit electoral entre els perdedors. 

Sang política

Una trepidant trama policíaca i política escrita a quatre mans

Mana la tradició, amic, que quan s’ajunten un polític i un periodista acaba esbudellat un candidat, regidor o alcalde. En Pau Juvillà i David Marín han portat al límit aquesta màxima amb el seu llibre a quatre mans, Primàries de sang (Pagès Editors), en el què converteixen la Paeria de Lleida en l’escenari d’assassinats més interessants que els criminals plens d’aquest mandat.