Vistes les interpretacions de la premsa de Madrid i de
Barcelona sobre la votació diferenciada ahir del PSC al Congrés dels Diputats,
em costa trobar el punt d'anàlisi més acurat al que de veritat va succeir. Ni
"Catalunya rompe el PSOE" com assegura ABC, ni "el PSC
s'emancipa", com misteriosament coincideixen en elevar a titular de
portada El Periódico i Ara lletra per lletra... Al mig d’aquestes
interpretacions es troba una direcció política erràtica que a Catalunya permet
que es doni la imatge d’estar sotmesa al PSOE mentre a Espanya es pot presentar embolicada
amb la bandera de la independència. Ni Alfonso Guerra té motius veritables per
exigir la creació d’un PSOE catalán ni Artur Mas ha de saludar cap traspàs de
posicions de Pere Navarro... Més que res perquè, crec, no sap ni on és ara
mateix.
Translate
dimecres, 27 de febrer del 2013
divendres, 22 de febrer del 2013
Lleida, ciutat sobiralista
La bipolaritat del PSC en la seva proposta estratègica sobre el futur de Catalunya ha propiciat que l’Ajuntament de Lleida es pronunciï sobiranista i federalista
al mateix temps, el mateix dia i en el mateix ple municipal. I tot això ho
afirmo en funció de les paraules de la tinenta d’alcalde i primera secretària
del PSC de Lleida, Marta Camps, que
s’ha abstingut en la moció pel dret a decidir proposada per CiU, després de
titllar-la de “netament sobiranista”, mentre 11 dels seus companys de grup,
entre ells el mateix alcalde Àngel Ros,
la feien prosperar votant-la afirmativament. Dos minuts després, i només amb els
vots del PSC, la Paeria també es
pronunciava a favor de modificar la
Constitució per construir un nou
Estat federal... Si la ciutadania de Lleida està representada al Saló de Plens de la Paeria, què és Lleida,
una ciutat sobiranista o federalista?
dijous, 21 de febrer del 2013
#Regeneració: La por a les llistes obertes
Amb l’actual clima de ferum que envaeix la res publica torna a posar-se de moda la vella reivindicació de les llistes electorals obertes com a fórmula
per aprofundir en la més que necessària regeneració
democràtica. Escric vella reivindicació perquè, com el Guadiana, ha anat
apareixent i esfumant-se entre els mateixos partits polítics en les darreres dues dècades. Però mai s’ha
arribat a articular de manera seriosa una proposta que trencaria el poder
intern dins les formacions que a hores d’ara mantenen una reduïda elit de
dirigents, els que tenen el poder de designar candidats. I és que els processos
democràtics interns són només lletra impresa en reglaments sense esperit
democràtic.
dijous, 14 de febrer del 2013
A base de cops
Estava intentant aclarir les idees sobre tot el ferum que
ens envaeix aquestes dies, mirant d’aprofitar una certa distància en el temps
per entendre e intentar fer entendre què ens està passant, quan dimiteix l’alcalde socialista de Sabadell i
detenen a l’alcalde convergent de Sant
Hilari Sacalm i el regidor popular
de seguretat de Santiago... Impossible escriure ni cinc línies que suportin
24 hores de vigència. Si els fems els tens dos metres per sobre del cap, no hi
ha distància possible amb la qual analitzar en global el que crec que és un
autèntic cop a la democràcia orquestrat des de dins mateix del sistema
democràtic.
divendres, 1 de febrer del 2013
Que governin els tontos!
Fa uns anys, perquè això de la corrupció no és cosa d’avui, en un dinar familiar es va començar a parlar d’allò que tots els polítics són uns lladres, que només pensen en la seva butxaca, que se’ls ha d’empresonar a tots... Jo, que en aquell moment formava part del Gabinet d’Alcaldia de l’Ajuntament de Lleida, callava... Arribà un moment, quan les ampolles de vi ja estaven pràcticament fulminades, i davant la perspectiva que tot polític i assessor havia de ser passat davant un escamot d'afusellament, que pregunto: “Però a quants polítics i assessors coneixeu directament per jutjar d’aquesta manera a tots?” Silenci espectant. “Em coneixeu a mi, no? Voleu dir que sóc un lladre?” Resposta fulminant del sogre: “Tu no vals, tu ets tonto!”...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)