A dues mans

"Que la teva mà esquerra no sàpiga què fa la dreta"

Extreta dels Evangelis, amiga, es va convertir en frase popular allò de “que la teva mà esquerra no sàpiga què fa la dreta”. Va ser escrita amb voluntat moralitzant i destinada a recomanar no fer publicitat dels actes de caritat, perquè aquell gest íntim perd el seu valor sincer en esbombar-lo. 

El pas del temps i les polítiques maquiavèliques van donar un altre sentit a la dita, adobat amb el principi nordamericà de la “negativa plausible”: pots negar ser responsable d’una acció del teu govern si tu, de veritat, no sabies que s’estava duent a terme. Avui en dia, que Meritxell Batet no sàpiga que Josep Borrell clourà l’escola d’estiu de Societat Civil Catalana permet a Pedro Sánchez parlar de mà estesa, interpretes a la perfecció... 

Més si tenim present l’operació propagandística posada en marxa des de La Moncloa fotografiant les mans del president socialista, les dues, per posar-les com a exemple de determinació. Ahir també ens passaven fotos de les seves mans gesticulant sobre dos llibres i una ampolla de ratafia, regals del president Torra amb segona i tercera lectura. 

I les mans d’aquest? Doncs, una a Alemanya i l’altra a presó: emmanillades. En aquestes condicions s’ha de reprendre el diàleg a dues mans, cal no oblidar-ho. És dimarts, comencem la setmana que volen anomenar del desglaç;)

Article publicat al diari La Mañana el 10 de juliol de 2018