‘Disquisición’ resolta

El independentismo suma, titular de portada de La Mañana

Al marge de la relliscada mateixa, jo sempre recordaré aquesta campanya electoral per la frase de Mariano Rajoy: “Estamos en una disquisición que no conduce a parte alguna”, acompanyada d’una cara d’estorament difícilment oblidable. Doncs bé, la disquisició la van resoldre ahir els catalans i les catalanes que van omplir a rebentar les urnes, les majories que es mobilitzaven i les minories que anomenaven silencioses. 

Vots, escons i voluntats

Quadres de les enquestes publicades ahir a El País i La Vanguardia

L’últim diumenge de campanya –per una anacrònica llei electoral– és el dia de les eleccions virtuals. Els grans mitjans publiquen les seves enquestes i vostès no en podran veure cap més, com les que es fan fins a l’últim minut pels partits polítics i corren per redaccions sota gran secret de confidencialitat. 

Espanya no és problema

Els nous patriotes amb cap de cartró ho han intentat amb La Roja, 

fins que Piqué és xiulat pels propis

No! El problema és la inexistència d’una idea d’Espanya que entengui com a pròpies totes les realitats nacionals que hi conviuen. Pesa massa la història explicada en base a la Reconquista i la Colonització... I començar el segle XX amb la gran depressió postcolonial i 40 anys de Franquisme. 

Porra 27S per Nació Digital Lleida

JxS ................. 10-11

C’s .................        2

PP ..................        1

PSC ................        1

CSQP / CUP.......     0-1

Unes raons:

Les Catalanes de 2012 ja van ser unes eleccions amb una participació alta, el 67%, de manera que per al 27-S no es pot esperar un augment de més enllà de 3 punts. Una participació global del 70% és una dada més que equiparable a qualsevol contesa europea. Això suposaria que el primer escó a la demarcació de Lleida es podria obtenir amb uns 11.500 vots. Una participació per sobre ens traslladaria a un escenari en el que no encertaria cap enquesta.

Majories, fets i opinions

Afirmen que allò que representen PSC, PP, UDC i C’s
“és el que defensa la majoria de la gent”

La més habitual de les trampes del discurs polític és confondre deliberadament les opinions, que totes són de part –com la meva–, amb fets incontestables. Per això, quan repliques algunes d’aquestes opinions, de vegades esgrimint fets objectius, et cau tota la cavalleria a sobre... No és tant un problema d’intolerància, que alguns emmascarats del 2.0 sí que llueixen impunement, com una simple tàctica destinada a generar la confusió entre els indecisos, el sector amb més gruix del cens electoral.