 |
| Als franquistes a Madrid només els planten cara les activistes de Femen Foto: EFE |
Era massa petit, amic, com per a entendre la importància de la data d’avui fa 43 anys, més enllà de tenir un inesperat dia de festa a l’escola i de despertar un insospitat instint tafaner amb el què vaig aconseguir que els meus pares em compressin unes quantes publicacions al voltant de la vida i obra del general –que llavors no adjectivaven com a colpista ni dictador–.
Un d’aquells especials informatius que encara conservo és un monogràfic apologètic de la revista Actualidad española que incloïa un disc de plàstic –format single– amb gravacions de discursos de Franco. He comprovat que a diferents webs de venda de coses rares no paguen més de 15 euros. Doncs al carrer, el franquistes cotitzen més que mai, ironitzes... Aquest és el drama que viu Espanya i el vol contemporitzar com un mal menor.
Com he llegit en diferents textos actuals i més objectius, les dretes espanyoles no han abjurat de la dictadura feixista, a diferència dels seus homònims europeus, i ara la volen convertir en garantia d’una unitat territorial fanatitzada. La punta de llança és l’elogi del tardofranquisme –“va fer pantans i va crear la Seguretat Social”, diuen– com a forma de blanquejar la rebel·lió i els anys de postguerra, repressió i fam. A Madrid només els han plantat cara unes noies amb els pits enlaire. Força Femen! És dimarts, comencem la setmana;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada