‘Souvenirs’ al CV

Ahir li va tocar a la ministra de Sanitat: "No tots som iguals"...
Foto: Fernando Alvarado (EFE)

Sort, amic, que només tinc el títol d’una trista llicenciatura –que em va costar 10 anys de treure’m– i que el ritme de la feina mai em va permetre poder cursar cap màster... I ja és trist haver de fer aquesta confessió, perquè evidencia la limitació de la meva formació universitària, però m’alleugera saber que resto lliure de tota investigació sobre el meu currículum si en el futur ocupo un càrrec públic. 

De fet, durant set anys en vaig exercir-ne, però vaig tenir la sort que en aquella època no havia cacera de bruixes curriculars, o no necessitàvem falsejar-los o encara no s’havien muntat determinats xiringuitos acadèmics. Ahir li va tocar explicar-se a la ministra de Sanitat, que se suma a la llarga llista de polítics titulats sospitosos, esmentes... 

Cada dia que passa tinc més la sensació que ens estem desviant del centre autèntic del problema. Quin sistema acadèmic és el que permet organitzar botigues de souvenirs universitaris a polítics amics? Cifuentes, Casado, Montón i els que vinguin (respectant que no tots són iguals) són el símptoma, no la malaltia; i l’institut aquest que operava amb impunitat total dins la universitat Rey Juan Carlos I és el virus, no la soca... O s’opera a fons o ens carreguem la credibilitat de la generació que diuen que és la millor formada. És dimarts, comencem la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana l'11 de setembre de 2018