Vies tallades

Avui recordem com van despullar el Museu de Lleida per la via del 155.
Fotografia: Selena García / La Mañana

La via eslovena per assolir la independència, amiga, va ser traumàtica es miri com es miri, però si ara es parla d’ella és perquè les pacífiques vies quebequesa i escocesa van ser tallades d’arrel pels mateixos que ara s’esveren contra la nova provocació del president-activista Quim Torra. 

I si el problema és que a Catalunya tenim al capdavant de les institucions recuperades al 155 algú que fa més d’activista que de president és perquè es van tallar d’arrel les vies d’acceptació del resultat de les eleccions imposades del 21-D impedint –a una banda i altra de la trinxera ideològica– l’elecció de fins a tres presidenciables polítics: Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull. El context ens falla, medites... 

Han passat tantes coses en només un any i mig que és molt difícil mantenir obertes les vies de la narració cronològica dels fets, que s’amaga a conveniència. Avui recordem una de les afectacions més humiliants del 155: la usurpació de les funcions de la Generalitat per resoldre per la via governativa i traumàtica el conflicte de Sixena despullant el Museu de Lleida de part del seu fons més preuat. Ho van fer PP, PSOE i Cs. 

Escrivia Tsun Zu que quan acorrales l’enemic i no li deixes una via d’escapament, només li queda sortir carregant contra tu a sang i foc. És dimarts, comencem la setmana bloquejat:(

Article publicat al diari La Mañana l'11 de desembre de 2018