Almacelles ens explica el món

El Museu Mas Dordal mostra amb intel·ligència el perquè de les ciutats modernes.

La foto és d'Albert Balada, la prova que hi vaig gaudir de l'espai

El cinema ens ensenya que les històries més universals són aquelles especialment locals si s’expliquen fent convergir sobre elles sentiments i actituds globals: si no, de què ens emocionem per les desventures d’una nena rica del Sud esclavista a la qual el vent se l’endú tot el seu món, o ens entren calfreds en sentir el nom de Fargo, ciutat que ni sabem on para... 

Montse Mínguez

I si resulta que MM és capaç de trobar el seu propi model?
Foto de Lídia Sabaté per a La Mañana

Al llibre Àngel Ros, cara i creu (Pagès Editors, 2012) descric l’escena en la que Marta Camps i Montse Mínguez van passar un fred que pelae al desembre de 2011 a les portes del Palau de Congressos de Barcelona. Aprofitaven les estones en què els congressistes sortien a fumar per recollir avals en favor d’Àngel Ros en aquell enfrontament amb Pere Navarro que al final no va ser. N’hi havia més militants de Lleida, però certament per a Ros només treballava de valent el tàndem Camps-Mínguez. Com s’ha girat la truita...

Egos i sogues

Amb el permís d'Ermengol, reprodueixo el seu acudit de diumenge,
crec que s'entén millor que el meu article...

La Iniciativa de fer una Crida per posar en Comú tot allò que Més uneix l’Esquerra a Lleida se’n ha anat al carallo... Així, directament. He de suposar que tots i cadascun d’ells defensen veritats inalterables que fan del tot impossible articular una candidatura unitària i innovadora al voltant d’una idea de ciutat alternativa a l’actual.

Blanc o negre?

Plantejo quatre escenaris d’ara al 24 de maig, 

del més negre al més blanc passant per grisos

Fotografia: Tony Alcántara

Degut a que sóc daltònic (tampoc és tan problema no distingir del tot molts colors) em moc millor entre la gamma quasi infinita de grisos. Aquests dies de trasbals a la ciutat de Lleida sembla que ens hem de posicionar entre el blanc i el negre, perdent la perspectiva que un gris no deixa de ser un blanc amb una determinada quantitat de negre, la que atorga caràcter o perfila foscors. Plantejo, així, quatre escenaris d’aquí al 24 de maig.

Construir la realitat

Podia haver posat qualsevol foto, però m'ha agradat aquesta de
Selena Garcia: Camps llegint una notícia sobre ella a La Mañana...

A mitjans dels anys 70, la sociòloga Guy Tuchman va definir el concepte de notícia com aquell relat professional que transforma simples successos en esdeveniments públicament oberts a la discussió. I del conjunt de notícies que ocupen el debat de la ciutadania es pot acabar construint una realitat social, que després algú va definir com opinió publicada, que, al mateix temps, influeix sobre l’evolució real de les institucions públiques.