És Fèlix Larrosa

"Sóc Fèlix larrosa i sóc com sóc", manifestava diumenge.
Foto:  Selena García / La Mañana

15 dies de desconnexió, amiga, i em retrobo a la militància del PSC debatent entre els últims dies de vacances i les primàries per decidir la successió d’Àngel Ros pels mesos que resten i posar la cara al cartell electoral del maig vinent. De Montse Mínguez ja vam parlar fa dos #foradellocs, així que ara em centraré en l’altre candidat, que diumenge deia en una entrevista que “jo sóc Fèlix Larrosa i sóc com sóc”, mirant de diferenciar-se tant de Ros com d’Antoni Siurana, l’ombra del qual no deixa mai de planar sobre el palau de la Paeria. 

És una obvietat afirmar que se sap la ciutat –la seva fesomia externa i els fils amb els que es mou– ja que molt abans de dedicar-se a la política, de la mà de Tere Cunillera, va impulsar el model de promoció turística de Lleida. Però sempre ha estat més tècnic que polític, postil·les... És una percepció que tenim fora del seu partit, però si és el primer secretari és perquè al seu dia va exposar un programa polític guanyador i ara potser l’haurà de fer traspassar fronteres. 

Va tenir el valor d’agafar la regidoria d’Urbanisme després de la crisi amb Marta Camps i pilotar una transició internament tranquil·la. Ha fet poc discurs ideològic, però el 3 d’octubre, després de l’infaust discurs del rei, a Twitter va penjar una bandera republicana. A veure què vol dir això... És dimarts, començo la setmana posant-me al dia;)

Article publicat al diari La Mañana el 21 d'agost de 2018