Això s’acaba a BCN

Sant Boi: Tot el trànsit de sortida col·lapsat...

Sentia ahir, amiga, que l’espècie humana ja ha esgotat les reserves naturals previstes al planeta per a tot l’any, de manera que a partir d’avui ja comencem a gastar les previstes per a l’any vinent, en un cercle perillosament viciós en el que cada dia que passa ens anem ofegant una mica més. Vist des de Lleida –parafrasejant el company de pàgina dels dimecres Marc Cerón– hem de fer un cert exercici d’imaginació per a entendre la crueltat d’allò que ens expliquen sobre la contaminació a les ciutats. 

Acabi com acabi

Un PSOE que està basant l'èxit del seu futur govern
en la rendició del líder del seu soci preferent

El final justifica els mitjans, amic,  o bé està allò que bé acaba són frases que ajuden a passar els mals tràngols de tota negociació amb el contrari per a encetar un projecte comú. És cert que, al final, acabem valorant més el resultat que el procediment en sí mateix, però estaria bé no oblidar que cada passa donada a contracor del suposat soci abona el cuc de la discòrdia que apareixerà, no ho dubtis, en un moment o en un altre convertit en el drac de la polèmica. 

Desorientats

Un cop d'ull a les darreres vinyetes de l'Ermengol
dóna a entendre la magnitud de la falta d'enteniment

Uns dies fora de lloc de veritat, amiga, i ho trobo tot més desorientat del que ho havia deixat. Només cal donar un cop d’ull a les darreres vinyetes de l’Ermengol per a entendre la magnitud de la falta d’enteniment que protagonitza aquests dies la vida política, i no només al món independentista. 

Llegir a l’estiu

Puc fer girar tot un mòn inabastable al voltant de Charles Dickens

Fa anys que per a mi l’estiu és sinònim de llegir Charles Dickens, amic, una tradició que vaig iniciar com comencen totes, quan un dia te n’adones que has sistematitzat una pauta, ves-te’n a saber perquè. Amb el pas del temps, esgotada la primera lectura de la seva llarga bibliografia, vas a les relectures, que et tornen a sorprendre perquè gaudeixes de detalls secundaris ja fora de l’angoixa de resseguir la trama principal i t’endinses en l’altra part de les tradicions: buscar coses relacionades, inspirades o directament copiades en ell. 

‘Purgatori’

La novel·la ha guanyat el X Premi Crims de Tinta

En David Marín, amiga, forma part d’aquella part dels professionals de la comunicació al que la crisi del model de negoci dels mitjans clàssics ha deixat injustament desubicat. Uns es dediquen a posar els seus coneixements en benefici d’assessories, altres es donen a la beguda i en Marín s’endinsa cada vegada més en uns personatges que ja va perfilar en la seva primera novel·la, Mala lluna, uns Mossos d’Esquadra de Balaguer que ara es veuen embolicats en una trepidant trama a Purgatori, obra amb la que ha guanyat el X Premi Crims de Tinta.