Acabi com acabi

Un PSOE que està basant l'èxit del seu futur govern
en la rendició del líder del seu soci preferent

El final justifica els mitjans, amic,  o bé està allò que bé acaba són frases que ajuden a passar els mals tràngols de tota negociació amb el contrari per a encetar un projecte comú. És cert que, al final, acabem valorant més el resultat que el procediment en sí mateix, però estaria bé no oblidar que cada passa donada a contracor del suposat soci abona el cuc de la discòrdia que apareixerà, no ho dubtis, en un moment o en un altre convertit en el drac de la polèmica. 

Passa arreu i no és una excepció el que aquests dies estem veient al Congrés dels Diputats, amb un PSOE que està basant l’èxit del seu futur govern en la rendició del líder del seu soci preferent, o va succeir en les setmanes prèvies al referèndum de l’1-O, amb alcaldes de forces independentistes fugint d’estudi, com a Alpicat (i no és l’únic), que és a l’origen de la guerra irreconciliable que ha agafat tints surrealistes amb Ciutadans de pel mig. 

Ningú no és de fiar, t’indignes... La confiança hauria de ser més cara, especialment amb aquells que esmercen més esforços en justificar que tenen la cadira enlloc d’explicar com han arribat a ella. Són els que, quan vinguin les crisis, ni admetran que al seu dia es van equivocar i són l’origen del mal que, ja sabem, sempre és culpa dels altres.  És dimarts, comencem una setmana a l’espera de saber com acaba;)

Article publicat al diari La Mañana el 23 de juliol de 2019