Translate

dimarts, 7 de maig del 2019

El ‘cachondeo’

"Que abandonin tota esperança els que creguin
que ens venceran retorçant el dret"
escrivia @KRLS adjuntant la imatge


Intento comprovar què no he escrit fins ara sobre la justícia espanyola, amiga, i arribo a la conclusió que difícilment es pot superar aquella màxima elevada a categoria d’incunable imprès a foc sobre pedra per Pedro Pacheco, alcalde de Jerez de la Frontera, al 1985: “La justicia es un cachondeo”. 

Lo catxondo és que han passat 34 anys (i ell en va ser uns quants a presó) i ha estat la frase més escrita aquest cap de setmana del joc de la cadira del togat: l’últim serà el jutge traïdor a la pàtria que permetrà els rebels en fugida Puigdemont, Comín i Ponsatí presentar-se a unes eleccions que només tenien la censura de la Junta Electoral Central. No és que els arbitres electorals s’hagin equivocat –que entra dins les possibilitats–, és que l’error és advertit amb vots particulars del propi president, per Fiscalia i el Tribunal Suprem, però el recurs ha vagat de jutjat en jutjat, com si el propi Kafka escrivís un guió absent de tota força narrativa. Només s’havia d’aturar la música de la yenka, ironitzes... I ara volen fer ballar el Constitucional! 

La extravagància, sembla ser, és de les defenses dels polítics exiliats, que s’han afartat de posar recursos davant uns tribunals als que els hi crema a les mans qualsevol paper on posi Puigdemont. Potser és que saben que estan pagant per deixar que la justícia s’hagi instrumentalitzat fins al ridícul. És dimarts, comença la setmana;)

Article publicat al diari La Mañana el 7 de maig de 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada