Tripartit

Com acostuma a passar, l'Ermengol l'encerta més que jo...

Sense l’ànim que ningú vegi una mena de #pressingComú, amic, no encerto a trobar on poden ser els problemes perquè l’assemblea d’adherits del Comú de Lleida pugui votar avui en contra de formar part del govern tripartit a la Paeria que han dissenyat ERC, JxCat Lleida i el propi Comú. 

Per definició, una coalició de govern és una mena d’Unió Temporal d’Energies polítiques conformada per rivals electorals que toparan cada vegada que es convoquin eleccions. Però això és així a la Paeria i a la Xina continental, que diria aquell. 

Què fa l’esquerra amb la dreta compartint executiu?, em preguntes com esgrimint un raonament inapel·lable... Vist l’esborrany del programa de govern, diria que està molt basat en aquelles coses que des de l’oposició denunciaven que s’havien d’arreglar a la ciutat, i ho feien a través de mocions que signaven de manera conjunta sistemàticament. 

No entenc d’esquerres i dretes que poden anar juntes darrere de la pancarta i són incapaces de sumar esforços per transformar en canvis executius allò que eren reclamacions, algunes, insistents. 

Si finalment es materialitza el tripartit, serà una autèntica singularitat lleidatana, com ja va intuir el Paer en Cap, que tenen 4 anys per intentar rendibilitzar a les urnes cada un amb els seu propi accent. És dimarts, comencem la setmana més calenta de l’any;) 

Article publicat al diari La Mañana el 25 de juny de 2019