El malson de Ros

Montse Mínguez, mà dreta de Ros, consola Fèlix Larrosa
en una trista nit electoral.
Foto: Núria García / La Mañana

Si alguna cosa li feia patir les nits de campanya a Àngel Ros era el malson de ser el socialista que perdés l’Alcaldia de Lleida per al PSC, amic. Era una obsessió, i ara, des d’Andorra, veu com li ha passat al seu successor, Fèlix Larrosa, que per 81 vots ha fet perdre el partit d’Antoni Siurana la primera posició en les Municipals que defensaven des del 1978 al Saló de Plens de la Paeria. 

És evident que la responsabilitat és compartida en no haver superat en més que 900 vots el pitjor resultat del PSC al 2015. Diuen que a Larrosa li han faltat mesos amb només 9 com a Paer en Cap. És que no ha tingut temps ni per cagar-la!, m’espetes... Igual no ha sabut aprofitar el poc temps que sabia que tenia per a recuperar fins a l’últim vot possible sota qualsevol pedra. Li han faltat expressament els 166 vots dels ex d’Unió que tenia com a socis al govern, i no incorporar-los a la llista va ser decisió seva, com no anar a tots els debats i d’altres iniciatives que es poden quantificar en vots no guanyats. Com a mínim no va anunciar la recompra de la Meta l’últim dia de campanya... 

Ara puc dir que ho he vist tot a la política municipal de Lleida: de trànsfugues a tripartits i d’absolutes a governs de no-pacte. Estaré expectant a com entoma Miquel Pueyo el repte de ser Paer en Cap per ERC amb una minoria que requerirà cintura. És dimarts, comença la setmana inèdita;)

Article publicat al diari La Mañana el 28 de maig de 2019