 |
| Són una foto fixa amb dos problemes: massa indecisos i cada vegada és més difícil localitzar el vot jove |
El primer objectiu en l’inici de tota campanya electoral, amiga, és mirar de girar la truita que t’han cuinat les enquestes, et vagin bé o malament. Si et són favorables has de procurar de fer veure que no és així, ja que el risc que tens és que una part del teu votant –segurament aquell que es plantaria davant l’urna amb una pinça al nas– es quedi a casa donant per segura la teva victòria. Si t’auguren una pèrdua de suports has de procurar de fer veure que no és així, ja que el risc que tens és que una part del teu votant –segurament aquell que dubta entre tu i un altre del mateix espectre ideològic– jugui a cavall guanyador, per allò que a ningú li agrada quedar la nit electoral entre els perdedors.
Llavors, els sondejos ens els hem de creure o no?, interrogues... Són una foto fixa d’un moment determinat feta amb mostres molt petites i projeccions sociològiques molt grans que pateixen de dos grans problemes: registren un elevat índex d’indecisió i tenen difícil localitzar el vot jove. Les enquestes es fan via telefònica als números fixes que són els que tenen prefix provincial, i per sota dels 35 anys poca gent està a l’altre costat d’aparells tan antics com els formatgets dels sondejos.
És dimarts, comencem la setmana presentant un llibre que és una bomba, El risc de la veritat, de Duran Lleida, avui a les 20 hores a l’Acadèmia Mariana;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada