Llegir a l’estiu

Puc fer girar tot un mòn inabastable al voltant de Charles Dickens

Fa anys que per a mi l’estiu és sinònim de llegir Charles Dickens, amic, una tradició que vaig iniciar com comencen totes, quan un dia te n’adones que has sistematitzat una pauta, ves-te’n a saber perquè. Amb el pas del temps, esgotada la primera lectura de la seva llarga bibliografia, vas a les relectures, que et tornen a sorprendre perquè gaudeixes de detalls secundaris ja fora de l’angoixa de resseguir la trama principal i t’endinses en l’altra part de les tradicions: buscar coses relacionades, inspirades o directament copiades en ell. 

Més o menys, amb Dickens em passa com amb en Bob Dylan, puc fer girar tot un món inabastable al voltant de les seves creacions. Així són d’eterns! Ja saps que de vegades són un pesat –jo prefereixo dir-me persistent– i de tant en tant em proposo guanyar adeptes a la causa. A la del gran escriptor londinenc li he sumat un lector nou (per ara no desvetllaré el seu nom) i resto a l’espera de com li ha anat aquesta primera experiència. 

I si tu tens un mínim interès, i de pas qui m’estigui llegint, no perdeu l’oportunitat d’endinsar-vos en una constel·lació de personatges i històries que no estan tan allunyades del nostre dia a dia: Grans esperances, Oliver Twist, Temps difícils i La petita Dorrit. Això per començar... És dimarts, comença la setmana obrint i tancant llibres;)

Article publicat al diari La Mañana el 9 de juliol de 2019