Tsunami econòmic

Faríem bé de fer cas els aessessors econòmics de Merkel

Tots els semàfors econòmics són en groc, amic, alertant que se’ns ve a sobre un tsunami econòmic de les dimensions d’aquella primera onada de 2007. Oficialment es parla de “signes de desacceleració”, tot i que a Alemanya –motor econòmic europeu– ja donen per descomptada aquesta fase per parlar “d’auguris de recessió”. 

Faríem bé de fer cas els assessors econòmics de Merkel, ja que acostumen a fixar-se en dades secundàries que, de vegades, són més fiables que les grans xifres macroeconòmiques. D’aquell inici de la crisi, en la que crec que molts encara hi som a dins, recordo especialment com m’avisava un empresari del packaging –els que fabriquen els embolcalls dels productes de consum– quan una gran cadena de supermercats li va encomanar per a l’any següent el doble dels cartrons de dotze iogurts de la seva marca blanca mentre la marca de tota la vida els reduïa a la meitat. “Si preveuen que la gent anirà al producte més barat, és que és gros el que esperen”, em deia. 

Era l’època en què ZP es negava a utilitzar la paraula “crisi”, fas memòria... Sí, i ara ho haurem d’afrontar sense govern a Espanya, sense rumb a Catalunya i sense un euro als calaixos de la Paeria. L’austeritat passa de ser una opció ideològica a una obligació sense fugida. És dimarts, comença la setmana d’ajustar-se el cinturó:(

Article publicat al diari La Mañana el 17 de setembre de 2019