 |
| El llibre de Teresa Ibars és una delícia en uns temps en què el darrer tuit et fa perdre la memòria dels cinc minuts anterios |
Has llegit l’ultim llibre de la Teresa Ibars, amiga? Atlas de l'oblit (Pagès Editors) és una delícia en uns temps en els què el darrer tuit et fa perdre la memòria dels cinc minuts anteriors. Convertint en luxe el seu ofici d’arxivera i amb l’anim de guanyar-li la partida al maleït alzheimer del pare –que et fa estremir en les primeres pàgines–, el llibre és un acurat elogi d’una infantessa innocent en l’Aitona rural que anava creixent a ritme del desarrollismo franquista recreant una galeria de personatges tant apassionants com sorprenents.
La Teresa porta el seu exercici de superar l’oblit a la llengua mateixa, fent aparèixer paraules i expressions del Baix Segrià amb absoluta naturalitat, sense forçar-les com si fossin un simple foc d’encenalls decoratiu, i convertint-les en un dels escenaris necessaris. La casualitat ha volgut que aquesta avançada de Sant Jordi m’hagi caigut entre l’intens A l'amic escocès (Columna Edicions) de Maria Barbal i el lleuger Los perezosos (Gatopardo Ediciones) de Charles Dickens i Wilkie Collins.
Li has posat complicat a la Ibars, maldius... No era la intenció, però en tot cas queda dit com a demostració que en aquesta collita de paraules que he escrit no hi cap de gratuïta ni regalada, i faries bé –per una vegada– de fer-me cas. És dimarts, comencem la setmana i llibre al sofarito de lectura;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada