Control d’hora

Premiar el fet d'estar al lloc de treball
independentment de la feina que hagi fet

En set anys treballant a l’Administració, amic, un dels meus principals cavalls de batalla era contraprogramar l’obsessió malaltissa pel control horari. Venint de l’empresa privada –i especialment per les incontrolades redaccions periodístiques–, això de fitxar ho he tingut associat sempre a qui premia el fet d’estar al seu lloc de treball independentment de la feina que hagi fet. 

Suposo que ara que han prescrit alguns dels delictes que vaig cometre en aquest sentit puc explicar que una de les coses que els hi deia als funcionaris amb els que treballava era que si tenien la capacitat de fer allò que tenien encomanat en una hora, les altres dues no miraria... El resultat? S’hi estaven, si era necessari, dues per fer-la ben feta i gaudir de la tercera. 

Però l’objectiu ara és diferent, és per controlar els abusos de les hores extres, dius... Allà on aquest concepte existeix ja fitxen, on són extres totes les hores del dia ja mirem d’arribar a acords extres, cosa que l’Administració que ens controlarà a partir d’ara és incapaç de fer. Ara que tenim al cap la nit electoral del proper 26-M, sabent que el recompte s’allargarà més enllà de les 2 de la matinada, qui serà el ministre que ens vindrà a fer pàgines? 

És dimarts, comença una setmana encara colpit per la inesperada pèrdua del fotoperiodista Òscar Mirón, un gran tros de pa:(

Article publicat al diari La Mañana el 14 de maig de 2019