Canvi de xip

La CUP, avui, ni s’ha trencat ni ha traït ningú; 

es va esquerdar a Sabadell sumant errades

Amigues i amics de la CUP, no li feu massa cas a aquells que us diuen que avui us heu trencat, heu traït el vostre electorat o sou uns trànsfugues. No és així. Us vau acabar de trencar en permetre que l’assemblea de Sabadell finalitzés sense cap acord, culminant un reguitzell d’errades pròpies que us anaven esquerdant. 

Any Nou... Fem canvis?

Per un 2016 ple de bones notícies... i que les llegiu a LA MAÑANA.
Il·lustració: Eduard Benavente

A lo tonto a lo tonto, van ja dos anys de dilluns donant la tabarra en aquest raconet del diari. I això que m’havien pronosticat entre un mes i un any... Consola, de tant en tant, comprovar que n’hi ha alguns que s’equivoquen més que jo, que ja és dir. Fa molt de temps que no em faig propòsits d’any nou; total, al final he aprés a fer-me trampes al solitari i només em plantejo aquelles coses que sé que podré complir... 

El millor dels escenaris

Aposto per eleccions catalanes al març i que Rajoy 

aprofiti la data per repetir les espanyoles

Per a escriure aquest #foradelloc he decidit no esperar a l’assemblea de la CUP. Confio que hagin votat que NO, perquè (si tot aquest show és només per prestar dos vots) el pitjor que ens pot passar és investir Artur Mas per a tenir un Govern atrapat en un permanent espectacle d’indecisions amb diputats-intermediaris sense veu ni vot propi. 

Espanya es catalanitza

Titular de portada d'avui de LA MAÑANA

Tres eleccions seguides en poc temps, però cap nit electoral tant intensa com la d’ahir... Especialment a Lleida, on Mònica Lafuente va salvar l’escó pels socialistes en un dur frec a frec fins a les darreries de l’escrutini. Però les claus locals, potser, les deixarem per més endavant, ja que n’hi ha molta tela que tallar al panorama estatal. 

Caramels electorals

El dolç somriure del cartell només és producte 
de la calculada màgia del photoshop

No hi ha efecte més dolç que el d’un somriure per esborrar l’agror d’un malentès. I, en campanya, els partits s’esforcen en trobar aquells caramels que ajudin els possibles votants a empassar-se alguns dels gripaus que amarguen els seus programes. No existeix plantejament polític que agradi al cent per cent, ja que cada votant és una complexitat de raons en si mateix, però –com a mínim– que no hagis d’agafar la papereta amb una pinça al nas! 

Candidats propers?

La trampa radica en forçar la imatge que els polítics 

són persones que fan coses de persones

La novetat d’aquesta campanya ha estat l’opció pel show que han fet els principals líders polítics, una vegada superada la febre de les xarxes socials com a mitjà per superar les eines tradicionals amb els quals els candidats s’apropaven als electors. A veure, voleu dir que el verb correcte és “apropar-se”? 

Abans de la Viquipèdia

Enric Castells (dreta) en l’homenatge a Gómez Vidal

Foto: Tony Alcántara

Els que hem exercit el periodisme a Lleida abans de l’invent de la Viquipèdia sabem de la impagable importància d’Enric Castells: teníem en un lloc destacat de la redacció (i jo encara els conservo a casa) els seus quatre volums dels Cinquanta Lleidatans, uns llibres en els que apuntava les biografies dels personatges més importants de la història recent de la ciutat. Davant la mort sobtada d’algun homenot, sabíem que podíem escriure d’urgència un obituari gràcies als seus textos, que condensaven l’essència d’aquelles persones.