Translate

dimarts, 1 de desembre de 2015

Abans de la Viquipèdia

Enric Castells (dreta) en l’homenatge a Gómez Vidal
Foto: Tony Alcántara

Els que hem exercit el periodisme a Lleida abans de l’invent de la Viquipèdia sabem de la impagable importància d’Enric Castells: teníem en un lloc destacat de la redacció (i jo encara els conservo a casa) els seus quatre volums dels Cinquanta Lleidatans, uns llibres en els que apuntava les biografies dels personatges més importants de la història recent de la ciutat. Davant la mort sobtada d’algun homenot, sabíem que podíem escriure d’urgència un obituari gràcies als seus textos, que condensaven l’essència d’aquelles persones.
 

I és que l’Enric Castells tenia –també– aquesta virtut, la de fixar-se en aquells trets diferencials de la gent amb que tractava, i em costarà trobar algú que no l’hagi tractat. Fa unes setmanes que vaig coincidir amb ell, en l’homenatge que li va fer amb els Armats de Lleida al també desaparegut Gómez Vidal. “Ignasio (sic) ja sé que tens molts lios, però no pots fallar-me”. Allà va narrar, amb els seus típics circumloquis plens d’humor blanc, la picabaralla que havia mantingut als anys 70 amb un d’aquells directors de La Mañana del Movimiento quan ell era el redactor en cap del Diario de Lérida. Aquell director es negava a aparcar el seu cotxe al costat del de l’Enric, fins i tot... Mentre ho explicava em mirava entremaliat, i tots rèiem de la situació. 

En finalitzar, me’n vaig cap a ell i li comento: “Ara això ho faríem ratllant-nos els cotxes amb les claus”; i ell, en la seva bonhomia, encara va i em diu: “Ai, no! Ignasio, jo a tu no t’ho faria això mai!”. I és que era així de planer, l’Enric Castells que ens ha deixat sense que ningú hagi escrit una entrada amb el seu nom a la Viquipèdia.


Article publicat al diari La Mañana l'1 de desembre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari