Translate

dilluns, 7 de desembre de 2015

Candidats propers?


La trampa radica en forçar la imatge que els polítics 
són persones que fan coses de persones


La novetat d’aquesta campanya ha estat l’opció pel show que han fet els principals líders polítics, una vegada superada la febre de les xarxes socials com a mitjà per superar les eines tradicionals amb els quals els candidats s’apropaven als electors. A veure, voleu dir que el verb correcte és “apropar-se”? 

És més proper un polític si el veiem tocant la guitarra amb una estrella de la tele? És més proper un candidat si usurpa per unes hores el lloc d’un comentarista esportiu? És més propera una persona a la cuina de casa d’un cantant adinerat? Més aviat, diria que s’esforcen en projectar la imatge que els polítics són persones, també, que fan coses més o menys com les que fem els comuns dels mortals. Que esperàveu? No són extraterrestres... crec... 

Als seixanta, les ràdios nordamericanes van prohibir una cançó de Bob Dylan, It’s Alright, Ma (I’m Only Bleeding), per l’escandalosa frase “Fins i tot el president dels Estats Units de vegades ha d’estar despullat”. Coi! I Rajoy i Sánchez i Iglesias... El Rivera, ja ho sabíem, tot i que ara no es tornaria a fer aquella foto... Tot és fugir del porta a porta, on el ciutadà te pot cantar les quaranta a la cara. Millor parlar amb una formiga de peluix... Ens veiem dilluns vinent?

Article publicat al diari La Mañana lel 7 de desembre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari