Oli i aigua

Ángeles Ribes i Pau Juvillà seràn protagonistes
per ser els pols oposats de l'oposició
Fotografia: Tony Alcántara

De petits ens ensenyen que l’oli i l’aigua no es barregen. Són els antagonistes per antonomàsia. Fins i tot quan els profes volien fer més amenes les seves classes de ciències feien aquell típic experiment d’omplir un got amb aigua i oli i, tot i remenar i remenar, sempre acabaven ben diferenciats dins el recipient. Més o menys com Ciutadans i la CUP a la Paeria.

Sobiranisme: no-problema

No és el debat de la independència el que ha trencat els partits,
ha estat el joc de la indefinició

El trencament o dinamitació més o menys controlada de CiU s’ha convertit en la prova del cotó dels que porten uns anys assegurant que la independència ho parteix tot: la societat, els partits, les famílies... Mirin, no és cert. 

Governar en plural

Cap programa electoral no es podrà aplicar, 

perquè cap d’ells ha assolit els vots que el validin

Foto: Tony Alcántara

Dissabte es va tancar la primera etapa del nou mandat sorgit de les Eleccions Municipals del 24 de maig: la proclamació dels alcaldes i alcaldesses. Com que el sistema electoral amb el qual vam ser cridats a les urnes contempla l’elecció d’assemblees representatives amb candidatures tancades, no hi crec en la idea que ha d’assumir l’alcaldia el cap de la llista més votada. 

Davant el dubte, periodisme

S'ho prendran malament uns i els altres perquè expliquem les coses com les interpretem

Aquesta és una frase que utilitzo com una mena de mantra per acabar aquells debats en els quals només s’exposen dubtes: Com s’ho prendran? I, els altres? No ho veig clar, però i si no ho diem així? Demà què ens diran?... Davant el dubte, periodisme... I nosaltres ja sabem... Sabem que s’ho prendran malament, uns i els altres, perquè ho hem dit tal i com l’hem interpretat i difícilment ens diran coses boniques. 

Històries del Cartipàs

Al Cartipàs també es parla del personal de l'oposició.
Foto: Tony Alcántara

Una vegada aclarida la incògnita de qui serà alcalde de Lleida el proper 13 de juny, entrarem ara en la definició del Cartipàs Municipal. És el document que defineix l’estructura de funcionament de la Paeria i, sobretot, del sotogoverno, que li diuen els italians. 

A cor obert

Ros dibuixa en la seva llibreta com creu que pot governar a partir d'ara

El 8 de gener de 2004 el plenari de la Paeria escollia per primera vegada Àngel Ros com a Paer en Cap i ho va ser amb 16 vots producte del pacte tardà fet pel PSC i ICV amb ERC i que propicià que a Antoni Siurana li acceleressin la marxa de Lleida. Onze anys i mig després Ros només pot comptar amb 8... El que hauria d’haver estat el seu mandat més plàcid (només ell ha obtingut dues majories absolutes consecutives) es va anar enverinant fins al punt que defineix aquests quatre anys passats com “els més durs de la meva vida” en l’entrevista que li fem.

El verí el portava precisament en l’èxit aclaparador del maig de 2011: En mig de l’inici de la desfeta generalitzada del PSC-PSOE es va creure prou fort com per assaltar la direcció del partit i voler ser candidat alternatiu a Artur Mas a la presidència de la Generalitat. Aquella etapa la vaig descriure al llibre Àngel Ros cara i creu i la defineix el títol del primer capítol, Amb la cara plena de mans, que és com se l’han tornat a deixar els resultats de diumenge passat.

Ho ha tingut a les mans...

Postius vol liderar l'oposició sense ser-ne el Cap...

Certament, després de Manel Oronich -memòria que encara cou dins de CiU però que la casualitat ha volgut que comparteixi data d’aniversari amb l’actual portaveu convergent- aquesta ha estat la primera vegada que un candidat de la coalició li ha pogut discutir, ni que sigui durant 72 hores, l’alcaldia a un Paer en Cap socialista. Les matemàtiques en política perden part de la seva essència de ciències exactes i entren en una nebulosa quan els números els has de posar en context. Ha repetit el pitjor resultat de CiU, 6 regidors, i només ha guanyat 700 vots... Sí, però ha estat l’únic que ha resistit el tsunami de la transparència en la Paeria mentre els socialistes es deixaven 6.000 vots i 7 edils i el PP ha perdut 4 escons i 3.000 suports populars. Sí, sóc de Lletres però aquests números de Toni Postius no es poden menystenir per a res.

Avui entrevistem al diari a aquest jove que el dia que va néixer resulta que els de la UGT ja li organitzaven una crisi a l’alcalde Siurana tal i com vam descobrir en regalar-li la portada del Diario de Lérida d’aquell 11 d’agost de 1984. Sembla ser conscient que té temps pel davant i no dóna la impressió de voler malbaratar-ho tot amb presses que són males conselleres. De fet, un dels seus principals consellers, el número tres de la llista que exerceix de número dos de l’equip, Paco Cerdà, ja fa dies que li diu que tot està encara per arribar.