 |
| Postius vol liderar l'oposició sense ser-ne el Cap... |
Certament, després
de Manel Oronich -memòria que encara cou dins de CiU però que la casualitat ha
volgut que comparteixi data d’aniversari amb l’actual portaveu convergent-
aquesta ha estat la primera vegada que un candidat de la coalició li ha pogut
discutir, ni que sigui durant 72 hores, l’alcaldia a un Paer en Cap socialista.
Les matemàtiques en política perden part de la seva essència de ciències
exactes i entren en una nebulosa quan els números els has de posar en context.
Ha repetit el pitjor resultat de CiU, 6 regidors, i només ha guanyat 700
vots... Sí, però ha estat l’únic que ha resistit el tsunami de la transparència
en la Paeria mentre els socialistes es deixaven 6.000 vots i 7 edils i el PP ha
perdut 4 escons i 3.000 suports populars. Sí, sóc de Lletres però aquests
números de Toni Postius no es poden menystenir per a res.
Avui entrevistem al diari a
aquest jove que el dia que va néixer resulta que els de la UGT ja li
organitzaven una crisi a l’alcalde Siurana tal i com vam descobrir en
regalar-li la portada del Diario de Lérida d’aquell 11 d’agost de 1984. Sembla ser conscient que té temps pel davant
i no dóna la impressió de voler malbaratar-ho tot amb presses que són males
conselleres. De fet, un dels seus principals consellers, el número tres de la
llista que exerceix de número dos de l’equip, Paco Cerdà, ja fa dies que li diu
que tot està encara per arribar.
L’operació del Pacte per la
Transparència que va posar en marxa als pocs minuts
de recomptats els vots ha tingut l’efecte de posar nerviosos els seus rivals.
Bona jugada política! Ser jove no equival a tenir la raó, però en un Saló de
Plens notablement més jove que els dels dos mandats anteriors li hauria de
servir per sintonitzar millor amb uns temps que són més seus que no pas meus.
Fa bé renunciant a ser Cap de l’Oposició, una figura que titlla
d’anacrònica per allò que comporta de vella política. Però no ens enganyem,
Postius no és un trencador de motlles. Els hi explico el que no apareix a
l’entrevista, que finalitza dient que d’aquí a quatre anys espera estat
casat... Una bonica declaració d’amor... “Per ser alcalde s’ha d’estar casat,
no?”, ens pregunta irònic foramicros. Això és política de la
de tota la vida.
Article publicat al diari La Mañana el 30 de maig de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada